Algoritmes

Fa temps que a Google estan nerviosos perquè els joves cada vegada recorren menys al seu motor de cerca. Els números diuen que prefereixen TikTok o YouTube. La Universitat de Màlaga corrobora ara amb un estudi que la generació Z a Espanya no és aliena al fenomen: consumeix informació a través de les xarxes socials –a vegades de manera exclusiva– i no contrasta les notícies. Malgrat això, les comparteix i contribueix a viralitzar-les. Els nois volen saber sobre videojocs, i elles, sobre moda, societat i successos. Ni a uns ni a uns altres els interessa la política. No solen passar del titular. Ho diu l’estudi (no jo), igual que incideix en l’escàs valor que concedeixen a la verificació de les dades. De fet, fins i tot havent estat desmentides –i desmuntades– comparteixen les notícies com a part d’una expansió veloç.

Ara que X permet als usuaris afegir context a les piulades, no sembla que les noves generacions estiguin molt interessades a adquirir un pensament crític mentre tenen un ull en el titular i un altre en l’últim ball de TikTok.

L’estudi revela igualment que els joves d’esquerra “es preocupen més per la veracitat de les notícies” que els de dretes, alguna cosa que ja sabem des que fa vuit anys Trump guanyés les eleccions difonent notícies falses a Facebook, avui dia la xarxa social per excel·lència dels jubilats.

Des que la informació s’ha convertit en un contingut més que consumir, en competència amb tota mena de vídeos de moixets, influenciadores que juguen a veremar amb un look de munteria per a un editorial de Vogue, youtubers misògins i milions de propostes més, resulta pràcticament impossible trobar un espai en aquesta societat sobreestimulada per l’algorisme. No hi hauria res de dolent si aquest entreteniment banal i superficial es combinés amb la reflexió i la profunditat. El problema radica en el control que exerceix l’algoritme esmentat sobre els usuaris i què els fa actuar com una rata en un experiment de condicionament clàssic: clicaran sense parar per obtenir la seva descàrrega de sucre. D’igual forma, els missatges més reaccionaris de l’extrema dreta han trobat un canal de difusió perfecte per a les seves tesis mai refutades si els qui les secunden –i difonen– no deixen de rebre més d’aquests mateixos missatges. I, entre tota aquesta voràgine, els mitjans de comunicació estam com Google i la rata de l’experiment: desconcertats i esperant recompensa al treball. Quin present! I quin futur!