Allò que no et va agradar que et fessin

PalmaQue t’empenyi el cap en direcció als seus genitals perquè li practiquis sexe oral no és el que has d’esperar, ni permetre, d’una relació sexual. Tampoc ho és el fet que t’insisteixi –tot i la teva negativa– perquè et colguis amb ell. Ni molt manco ho és que et forcin a anar més enllà del que t’agradaria, sigui on sigui que ja hagis arribat amb aquella persona. Saber tot això, però, a totes ens ha costat temps, molta conscienciació i alguns disgustos. Perquè no conec pràcticament cap dona que no s’hagi sentit forçada en alguna relació sexual al llarg de la vida, especialment en l’etapa de l’adolescència. En canvi, no sé de cap home que s’identifiqui com a possible abusador.

El darrer estudi sobre pornografia fet a les Balears, presentat per la professora de la UIB Valentina Milano, quantifica aquestes impressions: un 8,9% de les al·lotes enquestades –d’entre 13 i 18 anys– s’han sentit pressionades o forçades a fer coses que no volien durant el sexe i un 5,4%dels al·lots reconeix haver pressionat una altra persona. Més enllà dels factors que expliquen aquests resultats i que l’estudi centra principalment en la pornografia, les xifres mostren la punta d’un iceberg que no s’acaba mai i que ens interpel·la tots.

Recordem que les conductes sexuals que apareixen al porno no són més que la màxima expressió del que trobam en la resta de formats –pel·lícules, sèries, programes i ara, continguts a les xarxes socials–, que ens alliçonen igualment. En el nostre imaginari col·lectiu continua imperant una mateixa representació de la sexualitat de l’home i de la dona: la d’ells, irrefrenable, insaciable, impulsiva; la d’elles, complaent, sotmesa, subtil. I aquestes narratives, vulguem-ho o no, modelen els nostres desitjos i la manera d’expressar-los.

El resultat de tot plegat és una enorme dificultat per reaccionar davant allò que no et va agradar que et fessin o que et fessin fer. Al cap i a la fi, com et revoltes contra allò que sabies –que t’havien fet creure– que havia de passar? Com pot ser que hagis arribat a aquell llit o aquell carreró, amb aquell al·lot o aquell home, i ara no et faci sentir com t’esperaves? La realitat és que ni tu, ni aquell al·lot, ni aquell home heu acabat allà tots sols. Hi arribam empesos per un context que relega el plaer de les dones al dels homes. Una trampa en què recordem que sempre hi ha una víctima i un botxí.