Anar als toros i dur-hi els nins

Les coses són així: a les Balears ara mateix estam en mans de gent que no només no veu cap problema en l’espectacle dels toros, que és torturar-los fins a matar-los, sinó que també legisla perquè els menors puguin accedir-hi. De fet, no és que no hi vegin problema, és que a més hi passen gust i pretenen que els menors creixin i en passin. A partir d’aquí, a partir del moment que qualcú és capaç de donar suport a aquesta vulneració tan flagrant dels drets dels animals, podem esperar-ne qualsevol cosa. De la mateixa manera que ho podem esperar de qui permet mostrar en directe a un nin com es maltracten els animals i que tota una plaça plena de gent ho incita i ho aplaudeix.

Hi ha veus que diuen que Espanya ho aturarà, però les coses també són així: el govern de Pedro Sánchez va poder prohibir les corregudes de toros quan va concebre la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals, i no ho va fer. I ja ho tenim: a Sevilla els nins poden entrar als toros de franc i a les Balears de moment sembla que ho pagaran aquells pares que es vulguin agafar la llibertat de dur a l’espectacle de tortura i mort.

Som molts aquells als quals no ens deixa de sorprendre aquesta llibertat que es vol atorgar als pares. La llibertat acaba o hauria d’acabar en el punt en què es violen els drets de les persones –dels menors, en aquest cas– i també els dels animals. Ja pot ser inacabable la llista de vulneració d’aquests drets i serà molt llarg el camí per rectificar-ho –si és que qualque pic es vol fer–, però mentre no es comenci per entendre que la violència de cap manera pot ser un entreteniment, tindrem un munt de perills a sobre. Que els anam veient.