L’altra paperera de la història

Pedro Sánchez va preguntar-se allò de “De qui depèn la Fiscalia?” per afirmar que depenia d’ell, o sigui, del govern espanyol. Quanta ingenuïtat, què més voldria ell! Observin, si no, que la Fiscalia de Madrid ha arxivat el cas d’aquell xat de militars en què es parlava d’afusellar-nos a vostè i a mi, però en llenguatge casernari. Es veu que dir que caldria afusellar “26 milions de fills de puta” no es pot considerar delicte d’odi perquè (seguin, sisplau) els uniformats del xat parlaven “amb llibertat” i “en la confiança d’estar entre amics”. Es dona la circumstància que la Fiscalia va conèixer oficialment el cas a través d’un escrit del ministeri de Defensa, és a dir, del govern, però ja veu Pedro Sánchez el cas que n’han fet. I no perquè la Fiscalia sigui el súmmum de la independència, sinó perquè quan toques la Corona, l’exèrcit, la Guàrdia Civil, el franquisme o la unitat d’Espanya en general, el dret no escrit ja sap quina és la sort d’alguns escrits: la paperera.