L’altra vida de Zelenski
El 30 minuts emetia diumenge De Zelenski a Zelenski, un reportatge fet per la televisió pública francesa on s’analitza el vessant mediàtic com a humorista i actor de l’actual president d’Ucraïna i com va influir aquesta faceta a l’hora d’assolir el càrrec i desenvolupar la seva política. I el resultat és magnífic. El defineixen a l’inici de la seva trajectòria com “el Benny Hill ucraïnès” i “el bufó preferit dels ucraïnesos”. El repàs a la seva carrera televisiva, amb una selecció d’esquetxos i escenes de programes molt acurada, fa una anàlisi sabent-se distanciar de la dimensió que ha agafat ara el personatge. No es deixa arrossegar per la commoció emocional que provoca la guerra a Ucraïna, la situació delicada dels seus habitants i la gestió heroica que està venent el seu president. En les últimes setmanes hem vist com Parlaments d’arreu del món s’aixecaven per aplaudir Zelenski. Als informatius hem vist els seus vídeos donant missatges èpics als seus conciutadans i al món sencer. Però faltava explicar com Zelenski aprofita el poder mediàtic que s’ha guanyat com a actor per treure’n rèdit polític. L’èxit d’audiència de la sèrie Servidor del poble va servir d’inspiració per al projecte d’esdevenir president. Zelenski va utilitzar un programa de la revetlla de Cap d'Any per anunciar la seva candidatura a les eleccions. El seu partit polític va rebre el mateix nom de la sèrie. I va fer coincidir la tercera temporada de la sèrie amb la campanya electoral, de tal manera que realitat i ficció es van acabar confonent pels electors. Els seus mítings eren en realitat espectacles humorístics i musicals. I els vídeos electorals tenien el to de Servidor del poble. El gran debat final amb el seu rival va ser un circ. A De Zelenski a Zelenski, el muntatge en paral·lel de la seva presa de poder a la realitat i a la ficció quatre anys abans és excel·lent a nivell televisiu, perquè demostra la simbiosi entre el personatge i el president. Veient el reportatge queda clar que aquests videoselfies que el president va fent mentre gestiona la guerra són herència del seu segell televisiu. Com un youtuber, ha aprofitat aquest art de la selfie i la sensació de proximitat que genera aquesta tecnologia per fer el que ell mateix anomena “una política més humanista”. Però potser el terme que el defineix en molts casos és populista. De Zelenski a Zelenski mostra les ombres del personatge: la vulgaritat humorística, la picaresca mediàtica, la seva evolució lingüística del rus a l’ucraïnès, els seus vincles amb l’oligarca Kolomoiski, la trajectòria com a president inicialment fallida i les tensions amb la premsa més crítica.
Però el valor més important del reportatge és la demostració palpable de com la televisió més aparentment intranscendent, la comèdia i la ficció, és una arma infal·lible a l’hora d’influir en l’audiència i utilitzar-la en benefici propi. La història de Zelenski, acabi com acabi, ha de servir per alertar-nos que fins i tot els aspectes més anecdòtics de l’entreteniment no són gens innocents i són factors clau per al poder.
