I els altres premis?

El cap de setmana passat es varen celebrar (celebrar, sí, ja que va ser una senyora festa) els actes de lliurament dels premis Cavall Verd, que ja fa trenta-nou anys que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana atorga al millor llibre de poesia i a la millor traducció poètica de l’any. En la categoria de creació el va guanyar el volum D’una sola branca, de Susanna Rafart, un recorregut delicadíssim i caminat, observat, en què el dol es confon amb el paisatge. En la categoria de traducció, Buidor d’amor, d’Alda Merini, en versió catalana de la també poeta Nora Albert. Una història de fidelitat i complicitat entre una autora i la seva traductora.

I ja ho he dit: els actes de lliurament dels premis Cavall Verd són tota una festa, però alhora, passats uns dies, hi torn i em sent convidat a la reflexió. Els darrers anys hem testimoniat com els premis a obra publicada, emmirallats en guardons com el Goncourt francès o el Man Booker Prize en l’àmbit anglòfon, han començat a treure el cap en l’àmbit català. L’històric Premi Creixells, convocat per l’Ateneu Barcelonès, els ja tradicionals premis Nacionals de la Crítica o els premis de la Crítica Serra d’Or, han vist com apareixien diversos companys al Principat que complementaven la seva tasca des de la contemporaneïtat. Un bon exemple n’és el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, amb una breu trajectòria però amb un rellevant impacte en la difusió de les obres finalistes. També el Premi Finestres, convocat per la llibreria homònima, que només en dues edicions s’han guanyat el respecte del sector. Els mateixos premis Cavall Verd, lliurats a Mallorca i d’àmbit estatal, són una altra mostra de guardons a obra publicada amb història i alhora amb més vitalitat que mai. Què passa, però, amb les iniciatives semblants que podrien haver aparegut a les Illes i que, ara per ara, no hi són?

És cert que l’Obra Cultural Balear celebra cada any, al voltant de la Diada de Mallorca, els seus premis 31 de Desembre. Són, però, guardons orientats a reconèixer una trajectòria, o una obra determinada, però sobretot basats en la figura cívica i autoral, no tant en un text. No seria profitós que alguna institució, entitat o organització de les Illes posàs en marxa una iniciativa d’aquest tipus? Els premis a obra publicada consoliden un sistema literari i editorial: allarguen la vida mediàtica i lectora dels llibres, faciliten un focus d’atenció que no sempre és fàcil d’aconseguir i promouen el debat crític més enllà de la més rabiosa novetat. Posen el focus en els lectors i la crítica com a sedàs de la recepció literària, i no reposen tant (tot i que hi reposen, és clar) en l’atzar i les contingències que sempre implica la decisió presa exclusivament, sovint sota secret sumaríssim, d’un jurat.

No som gaire de posar deures, però sí que m’agrada imaginar: i m’imagín uns premis nacionals a obra publicada convocats des de les Illes que reconeguin la feina feta, que vagin més enllà del brindis al sol habitual.

Sebastià Portell és escriptor