Amenaces polítiques i pors nuclears
Les amenaces nuclears de Vladímir Putin han portat la Unió Europea i els seus líders a preparar-se per a una nova fase de la guerra. Però, malgrat la revolució i acceleració dels canvis viscuts a la UE des de l’inici del conflicte, el més difícil, fins ara, ha sigut consensuar el to de la resposta: evitar cacofonies i, sobretot, frenar qualsevol risc d’escalada. La UE mira amb vertigen les possibles conseqüències d’un Putin que es pugui sentir perdedor en el front militar. “Qualsevol atac nuclear contra Ucraïna crearà una resposta, no una resposta nuclear, però sí una resposta tan poderosa des del vessant militar que l’exèrcit rus serà aniquilat”, deia dijous el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, en el discurs d’inauguració de la primera Acadèmia Diplomàtica Europea. Un discurs en què, parlant de “l’excepcionalisme europeu”, Borrell va deixar anar expressions tan poc diplomàtiques com ara que la UE és “un jardí” i la resta del món “una jungla” i que “la jungla pot envair el jardí”. Tot i que afegia que la millor manera de protegir el jardí no és “construir murs”.
L’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat se sumava així als advertiments que també feia el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, de “conseqüències severes” per a Rússia en cas d’un atac nuclear contra Ucraïna. A l’altre extrem, però, apareixia novament Emmanuel Macron insistint en rebaixar el to dels missatges. En una entrevista a la cadena France 2, el president francès deia, aquesta setmana, que “la dissuasió funciona”. “Com menys en parlem, menys brandem l’amenaça, més creïbles som”, afegia. Macron reiterava, a més, la necessitat de parlar amb el president rus i buscar una negociació per al final de la guerra. Això sí, a l’entrevista Macron admetia que són els ucraïnesos els que han de decidir en quin moment estaran disposats a negociar i, mentrestant, França contribuirà militarment en la seva defensa.
França és l’única potència nuclear de la Unió Europea que més s’ha esforçat per no entrar en una escalada retòrica en aquest terreny.
Cooperació militar
Aquesta setmana, fins a 14 països de l’OTAN i Finlàndia han acordat crear conjuntament un sistema de defensa antiaèria. Alhora, la UE podria aprovar dilluns la primera missió d’entrenament militar de l’exèrcit ucraïnès.
La unitat d’acció que els Vint-i-set han arribat a aconseguir des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna és molt més compacte que les posicions polítiques d’uns i altres sobre el futur del conflicte. Mentre una part d’Europa espera una capitulació sense condicions de l’exèrcit rus, el president francès continua recordant que Rússia seguirà sent veïna de la UE al final de la guerra i, per tant, no cal alimentar una situació que acabi portant a un altre conflicte posterior. Les pors de Macron entronquen amb les del pensador búlgar Ivan Krastev, que ja havia comparat la Rússia de Putin amb l’Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial. “Una potència plena d’ira revisionista”, com la descrivia Krastev, que es va construir sobre un sentiment de greuge i que avui se sent directament amenaçada.
