Amnistia: realment s’aixecaran les ordes de cerca i detenció?

Un punt clau de la llei d’amnistia és l’aixecament de les mesures cautelars i deixar sense efecte les ordres de cerca, captura i detenció relacionades amb els processos penals del Procés. La rellevància d’aquesta qüestió s’ha incrementat després de l’anunci fet per Carles Puigdemont de presentar-se a les properes eleccions al Parlament amb l’aspiració de ser investit president de la Generalitat.

Sobre l’aixecament immediat d’aquestes mesures quan la llei entri en vigor es plantegen dubtes davant la possibilitat que els jutges i tribunals considerin que la llei és inconstitucional o contrària al dret de la Unió Europea. Un escenari probable que podria significar que els òrgans judicials encarregats d’aplicar la llei d’amnistia presentin una qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC o una qüestió prejudicial davant el TJUE. La finalitat d’aquests dos procediments és assegurar que la llei a aplicar al cas s’ajusti a la Constitució i al dret de la UE. Són procediments preventius que els jutges tenen al seu abast quan tenen dubtes fonamentats que puguin donar-se aquests supòsits i, per aquesta raó, comporten que la decisió judicial quedi en suspens fins que els dubtes queden aclarits.

En el cas de la qüestió prejudicial europea, aquest efecte suspensiu es desprèn de l’article 267 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) i del que estableix  l’apartat 25 de les recomanacions del TJUE dirigides als òrgans judicials nacionals per a la tramitació d’aquest procediment. En el cas de la qüestió d’inconstitucionalitat, l’article 163 de la Constitució no determina la suspensió de la llei amb caràcter general, però l’article 35.3 de la llei orgànica del TC és clar quan diu que l’admissió pel TC de la  qüestió deixa en suspens el procediment judicial en el qual s’ha d’aplicar la llei. 

Tot això ha de ser considerat quan la llei d’amnistia estableix que els jutges i tribunals han d’aixecar de manera immediata qualsevol mesura cautelar, així com les ordres de cerca, captura i detenció. L’adopció d’aquestes mesures és part i conseqüència directa de la llei de l’amnistia i, per tant, pot quedar afectada si l’òrgan judicial que ha d’aplicar la llei té dubtes fonamentats que l’amnistia pot ser inconstitucional o contrària al dret de la UE. Si aquest escenari es produeix, l’aixecament immediat de les mesures no està garantit perquè el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat o prejudicial faria que l'aplicació de la llei al cas afectat quedés en suspens i aquesta suspensió també afectaria, com és lògic, a l’aixecament de les mesures cautelars i de les ordres de cerca, captura i detenció a les quals es refereix la llei. 

La llei d’amnistia és molt conscient d’aquest problema i s’hi refereix en el seu preàmbul, encara que no ho fa, en la meva opinió, de manera del tot convincent en termes jurídics. S’apel·la al caràcter de llei singular de la llei d’amnistia, que hauria de suposar una excepció respecte de l’aplicació de les lleis generals, la qual cosa hauria de  garantir que els òrgans judicials aixequin immediatament les mesures restrictives de drets, fins i tot quan se suspengui el procediment judicial. La llei també considera que ha de ser així amb fonament al Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la mateixa Constitució, que impedirien mantenir mesures restrictives de drets després de l’entrada en vigor de la llei. Però, al mateix temps, es reconeix que tot això ha de ser sens perjudici del que estableixen l’article 163 de la Constitució i l’article 267 del TFUE.

Tot i compartir la voluntat que expressa la llei, no crec que sigui prou garantia per a una interpretació jurídica segura i fiable sobre aquesta qüestió. Potser es podria arribar a interpretar que la llei s’ha de considerar com una excepció singular dels efectes suspensius als quals es refereix l’article 35.3 de la llei orgànica del TC respecte de la qüestió d’inconstitucionalitat; però aquesta excepció ja és molt més difícil d’argumentar en el cas de la qüestió prejudicial europea.

Malgrat que la Comissió de Venècia ha donat l’aval jurídic a la llei d’amnistia, hi ha motius per pensar que l’estament judicial espanyol no renunciarà a utilitzar les vies que té al seu abast per posar-la en qüestió i, en qualsevol cas, per retardar al màxim la seva aplicació. Serà el moment de veure com es resol aquest punt clau de la llei d’amnistia i quina repercussió pot tenir això segons quins siguin els resultats electorals.