Amor d'estiu

Arriba l’època de l’any més agraïda per a la lectura. Ara sí, ara podem agafar aquells llibres massa gruixuts o massa densos o, a la inversa, ultralleugers, que podrem gaudir en profunditat. Els podrem llegir, per fi, sense haver d’esgarrapar una estoneta al dia a dia estressat i sense haver de carretejar-los per aprofitar els viatges al metro o al tren. La lectura, ara sí, podrà ser un plaer pràcticament sense interrupcions, sense brogit de fons  –com a molt el xipolleig dels infants a la piscina– i en un entorn agradable.

Les lectures d’estiu són tota una altra cosa. Són una bombolla en què podrem submergir-nos en el llibre que tenim a les mans i fugir a mons llunyans o imaginaris, sense sentir-nos culpables i amb actitud receptiva.

Us vull recomanar una novel·la que, si pot ser, hauríeu de llegir cap al tard, a l’hora violeta, que deia la Montserrat Roig, quan el sol abrusador comença a retirar-se i els arbres, les plantes i les flors deixen anar olors que ompliran la nit de fragàncies.

Busqueu l’empara d’una bona ombra –encara que el sol declini, farà calor– i emporteu-vos una beguda fresca: te gelat, aigua de vichy amb gel i llimona o un bon vi rosat de pell de ceba.

Poseu-vos còmodes. Els més joves asseguts a l’herba, l’esquena recolzada al tronc del pi o del salze o de la magnòlia. Els que ja som grans necessitarem una gandula o potser ens estimarem més deixar-nos gronxar lleument, estirats en una hamaca.

Seria ideal si circula una mica d’aire (però no sé si hi podem confiar, atès l’estiu xardorós que ens pronostiquen) i podeu optar per escoltar la música que us plagui o bé envoltar-vos del silenci només interromput pel cant d’algun ocell o el brunzit dels insectes.

La novel·la que us suggereixo per a aquest moment de pau és Estiu, d’Edith Wharton, que acaba de publicar en català Univers, amb traducció de la Núria Parés.

A la primera pàgina hi trobareu això: "Era a primera hora d’una tarda de juny. El transparent cel primaveral abocava una pluja de sol platejada sobre les teulades del poble i sobre les pastures i boscos de làrix que l’envoltaven. Un vent lleuger bufava entre els núvols blancs i rodons que hi havia al cim dels turons, projectant les seves ombres sobre els camps i sobre el camí on creix l’herba a la part central i que pren el nom de carrer quan passa per North Dormer".

North Dormer és un poble petitíssim, situat a Nova Anglaterra, lluny de qualsevol enrenou i de qualsevol al·licient, també. Allí hi viu la Charity, la nena que l’advocat Royall i la seva esposa van baixar de la muntanya, on viuen un centenar de persones pobres i ignorants, aïllades de la civilització. La van adoptar i, després de la mort de la senyora Royall, va créixer amb el seu pare. Treballa unes hores a la modesta biblioteca del poble i està mortalment avorrida.

L’arribada del jove arquitecte Lucius Harney la desperta i la convida a pensar per primera vegada en el desig i l’amor.

Amb aquest plantejament extremament senzill, la novel·lista Edith Wharton va escriure a la segona dècada del segle XX aquesta història, que va causar un gran impacte. Per què? Per la senzilla raó que la seva jove protagonista se salta les convencions per provar d’agafar les regnes de la seva vida.

La mateixa Wharton considerava que Estiu era una de les seves millors novel·les. El retrat de la plàcida i tediosa vida en un poblet de Nova Anglaterra amara totes les pàgines fins que arrossega el lector cap a aquest ritme lent, perfectament resumit amb la frase: "Les coses no canvien, a North Dormer: la gent simplement s’hi acostuma".

Bona lectura i bon estiu. Ens retrobem al setembre!