Amor i sacrificis de germana

Igual que tantes altres escriptores del seu temps (i d’abans, i de després), Violet Page va adoptar un nom de ploma masculí, Vernon Lee, per tal que els lectors i els crítics es prenguessin seriosament els seus llibres. El raonament escarrufa, sobretot perquè, tenint en compte el context, tenia tota la lògica del món: si Page hagués firmat amb el seu nom de dona, els seus assaigs sobre estètica i les seves novel·les refinades probablement haurien estat més negligides o rebudes amb més desdeny.

Nascuda a Boulogne-sur-Mer (França) el 1856 i morta a San Gervasio (Itàlia) el 1935, va ser una dona d’una vasta i sofisticada cultura –cosmopolita, brillant conversadora– que, tanmateix, no va tenir manies a l’hora d’arromangar-se per defensar les causes sociopolítiques que més li coïen: el feminisme i el pacifisme. Seguint la seva línia de recuperar obres menors (pel lloc que ocupen en la història de la literatura) però interessants i valuoses, l’editorial Ensiola acaba de publicar una de les seves novel·les, 'Otília', en una traducció que Josep Climent va fer per a La Rosa dels Vents el 1937. La novel·la conta la història de dos germans als quals l’amor fraternal els fa la vida més passadora però, també, més estreta, complicada i dolorosa. Qui més hi surt perdent, amb diferència, és la germana, que és la gran. L’Otília del títol és una dona culta, intel·ligent i amb moltes expectatives que, al llarg de tota la novel·la –i de tota la vida–, va encadenant petits i grans sacrificis (professionals, sentimentals) per tal d’acontentar el seu germanet sensible i possessiu, un poeta de talent escàs i de caràcter capriciós i voluble.

No dic que la novel·la s’hagi de llegir com un adolorit o indignat al·legat feminista, ni tampoc que faci inventari de tots els greuges i desavantatges que sistemàticament patien les dones potents en “una provinciana vil·la alemanya” de finals del segle XVIII i principis del XIX, però sí que aquesta és la base perquè Vernon Lee explori i desenvolupi el tema central del llibre: els perills de la dependència afectiva, que perjudica la felicitat i pot matar la llibertat.