Una Anna Bolena negra

Fa uns dies es va estrenar a la HBO la sèrie Anna Bolena. Per primera vegada a la història, una actriu negra, la britànica Jodie Turner-Smith, fa el paper de la reina consort d'Anglaterra. La decisió de càsting va despertar una polèmica sobre la idoneïtat de l'actriu pels seus trets fenotípics i la precisió històrica. Per a molts, es tracta d'una mena de traïció a la veritat, atès que Anna Bolena era caucàsica i l'actriu no ho és.

El debat al voltant de les reaccions, la majoria racistes, és interessant per diversos motius. Primer, perquè obre una discussió sobre la llibertat artística, però també perquè demostra que, com a societat, es continuen fent servir excuses per afavorir el poder.

Comencem per assumir que la societat angloparlant ha treballat el tema de la diversitat a la ficció d’una manera que Catalunya encara no ha pogut assumir. Al nostre territori estem a les beceroles.

Imaginem per exemple que una actriu afrodescendent té un representant. Aquesta persona compleix el paper de trobar càstings per a l'actriu. El representant depèn dels ingressos d'ella, així que se suposa que fa el possible per aconseguir-li oportunitats. Però es troba amb directors de càsting que busquen perfils caucàsics... La ficció normalment es construeix des d'una estructura hegemònica que afavoreix una certa manera de retratar la realitat. Així, és el peix que es mossega la cua.

Però sumem-hi una capa més. Aquest representant no ha entès la importància de la representació i de la representativitat, de manera que no lluita per presentar la nostra actriu negra a càstings que, a priori, no estan destinats al seu grup fenotípic. Així, a Catalunya i a Espanya, en general, sembla impossible que es generi una discussió com aquesta, perquè ni tan sols s'assumeix que un personatge no històric pugui ser interpretat per algú que no sigui caucàsic.

No obstant això, assumint que alguna cosa passa al nostre territori, és interessant analitzar les excuses habituals que apareixen quan la situació és la contrària. És a dir, quan s'ha reclamat l'existència de càstings on hi hagi més diversitat (que en realitat seria un reflex de la realitat fora de les pantalles), s'acostuma a argumentar que la llibertat artística està per sobre del fenotip de qui interpreta el paper. És a dir, que la persona ha de ser "la millor", sigui quin sigui el color de la seva pell. Si això és cert, per què una actriu negra no pot representar Anna Bolena? O és que això només s'aplica a persones caucàsiques?

D'acord, segurament em direu que el problema és que es tracta d'un personatge històric. Tinc dos contraarguments: el primer és que és ficció, no pas un documental. S'ha ficcionalitzat el personatge, s'han completat i adequat els fets documentats perquè siguin interessants pel que fa a guió. I el segon és que s’ha assumit que el pacte tàcit amb l'espectador i l'espectadora pot ser tan alt, de tanta confiança, que acceptaran que Anna Bolena sigui més que un aspecte físic. La creadora li està donant al públic l’oportunitat de llegir la ficció des d'una intel·ligència profunda.

Pensem per exemple en els musicals. La gent a la vida real no canta per explicar els seus grans drames personals. Als musicals són, precisament, les cançons les que plantegen els girs més importants de la trama: és on els personatges s'enamoren, es rebel·len, decideixen assumptes vitals. Però el públic, intel·ligent, entén que forma part del joc, del “com si…”, que hi ha un pacte temporal on allò que s'explica se circumscriu a un codi determinat.

Algú podria insistir que el problema és que no és versemblant. Ja. ¿Aleshores per què acceptem una Cleòpatra, que hauria de ser egípcia, interpretada per Elizabeth Taylor? ¿Una Angelina Jolie fent de mestissa afrocubana-xinesa a A mighty heart? ¿O una Juliette Binoche fent de la xilena María Segovia a la pel·lícula The 33 (per posar alguns exemples)?

¿Potser és que la llibertat artística només es justifica quan camina de la mà del poder? ¿Potser és que l'estructura només es mou i reacciona quan es toca els qui, històricament, han tingut els privilegis?

Posar Jodie Turner-Smith com Anna Bolena és un acte polític valent, arriscat i contundent. Anna Bolena va ser maltractada per una societat absorta en els seus jocs de poder i va morir enmig de la controvèrsia. Estic segura que la reina consort celebraria que la interpreti una actriu que lluita, com a dona negra que és, contra una estructura de poder que preferiria veure-la en un segon pla.

Salut, doncs, per a les creadores que apel·len a la intel·ligència del públic, i per a les Annes Bolena, les presents i les que han de venir.