Annones

AdvocatLes annones eren distribucions gratuïtes de gra o pa que es feien a Roma entre les persones necessitades. Una espècie de renda mínima. Nihil novum sub sole.

Les annones apareixen a Roma en un moment i al si d'una societat que s’assemblava a la nostra pel fet que la distribució de la riquesa havia esdevingut insuportable. Avui no ens ha de venir de nou que aquesta sigui una proposta de Milton Friedman i el neoliberalisme, que ja s'adonava que la seva ideologia econòmica conduïa a la fractura social i podia acabar en revolució.

És, doncs, la renda mínima una mala idea? Doncs no. És bona, els ciutadans han de poder menjar. La qüestió és saber quin n’ha de ser l’import; no pot ser insuficient, ni tampoc tan gros que estimuli la deixadesa i provoqui greuges comparatius entre pobres subvencionats (potser votants del partit que la promou) i menys pobres sense ajuda (que podrien votar l'extrem contrari).

I com finançar aquesta renda mínima? La idea que ens ve tot d'una al cap és simple: apujar impostos als més rics. I aquí també sorgeix una pregunta: qui són els més rics? Es poden considerar més rics aquells que avui ja suporten més càrrega impositiva? Podria ser així si el sistema tributari fos just i equilibrat. Però ningú no pot negar de bona fe que el nostre ho sigui: les rendes del capital mobiliari i immobiliari i les plus-vàlues surten afavorides a l'impost sobre la renda (això per als qui encara no tenen una estructura tributària 'ad hoc', i per a aquests, si cal, es promulga una amnistia) i no en parlem, de la imposició indirecta, d'altres injustícies menors, i de favors a determinats sectors mitjançant deduccions i bonificacions puntuals sense gaire justificació.

Al cap i a la fi qui carrega amb l'impost és el treballador (amb sou més o menys alt) i s'arriba a situacions d'escàndol, com la tributació dels plans de pensions, pensada per donar beneficis a la banca i fins i tot a Hisenda.

I serà sobre les rendes del treball que caurà la pujada de l'impost, perquè no sembla que es tingui una altra idea que augmentar la tarifa de l'impost sobre la renda o fer pagar per l'impost de patrimoni sense considerar la qualitat del patrimoni en funció de la renda que se'n pugui obtenir.

Si no es fa bé, o sigui, si no s'encerta amb l'import de la renda mínima i s’opta per finançar-la amb una simple pujada de tarifa de l'impost, ens trobarem amb unes mesures purament populistes que molt probablement ni tant sols serveixin per impulsar la demanda, que és el que ara es necessita. Qui comprarà, si no, el que es produeixi?

I tornant a la història, no estem tant lluny de l'Antic Règim, en què els nobles i l'Església ja estaven exempts de pagar impostos.