Antich era molt més que honrat

Els que no el coneixien deien que Francesc Antich era un polític ombrívol, que no brillava, fins i tot algunes vegades vaig sentir que era un president de segona fila per al Govern balear. La desinformació fa molt de mal. Quan Antich va arribar al capdavant de l’Executiu autonòmic, veníem de Gabriel Cañellas i de Jaume Matas, i només per això tenies molts de motius per fer a aquestes asseveracions una resposta tan espontània com breu: és honrat, deies, com si fos l’única cosa que demanassis a un governant. Record que un home amb poder econòmic em va tornar a etzibar: “M’estim més que faci qualque cosa”. I es va oblidar d’afegir un “d’allò que m’interessa a mi”.

La qualificació d’Antich com a persona honrada és certa però del tot injusta. Qui va ser dues vegades president de les Balears era infinitament més que un polític honrat que, a més, va contribuir enormement que avui als poders públics els sigui molt més difícil no ser-ho. Francesc Antich va ser un polític que pensava en l’interès general, en el bé comú, i ho feia –valgui una redundància no gratuïta– amb un gran sentit comú. Per això tenia o va desenvolupar un més que notable esperit de consens. Potser era una qüestió pràctica que aplicava pel bé col·lectiu, però Antich no només va armar dos pactes de govern amb forces ben diverses, sinó que abans al Consell o després al mateix Govern, va dialogar –a vegades fins a l’exasperació dels seus– amb els que no pensaven com ell per poder tirar endavant iniciatives, lleis i projectes d’aquests que es diuen “de país”, perquè el seu únic propòsit és millorar-lo. I aquest esperit de consens, ara com ara, ens fa falta.