L'antídot contra el verí de la polarització
Aquest serà un any amb eleccions en algunes de les democràcies més poblades del món, però entre elles n'hi ha massa que estan esquinçades per profundes esquerdes polítiques. El títol d'un estudi dut a terme el 2020 sobre el "sectarisme polític" als Estats Units adverteix que "un còctel verinós d'alterització, aversió i moralització" hi està corcant la participació col·lectiva i cívica, i creant disfuncions governamentals. I el Baròmetre Edelman de confiança per al 2023 registra tendències similars en països altament polaritzats com l'Argentina, Colòmbia, Sud-àfrica, Espanya, Suècia i els Estats Units.
L'estudi sobre els Estats Units va trobar que allà on abans hi havia afinitat amb els membres del mateix partit i una postura neutral davant dels del bàndol oposat, ara als oponents se'ls tem i se'ls odia. A més, actualment els nord-americans són més reticents a tenir cites, casar-se o fins i tot viure a prop dels que tenen un punt de vista polític diferent, i és més probable que discriminin en els entorns laborals per qüestions polítiques. A Turquia passa una cosa semblant, gairebé 8 de cada 10 persones no desitgen que les seves filles es casin amb algú del partit que més els desagrada. Una cosa sorprenent que suggereix l'estudi sobre els Estats Units és que l'orientació política es va tornar tan important que, per alinear-s'hi, la gent canvia la religió, la classe i l'orientació sexual amb què s'identifica.
Els resultats de l'enquesta d'Edelman són especialment preocupants: amb prou feines el 20% dels 32.000 enquestats a 28 països van afirmar que estarien disposats a treballar o viure al mateix veïnat que algú l'opinió del qual és molt diferent de la seva, i només el 30% van contestar que estarien disposats a ajudar aquesta persona si ho necessités.
El sectarisme polític endèmic, centrat en demonitzar els membres dels partits rivals, és incompatible amb la democràcia, que requereix un mínim d'identitat compartida, d'interès per col·laborar i de contacte interpersonal. En cas contrari, la gent no podrà trobar punts en comú amb els que voten altres partits.
Un punt de partida per revertir aquesta tendència és permetre que la gent voti de manera més significativa. Per exemple, el "vot per ordre de preferència" considera les preferències alternatives de cadascú, i incentiva els polítics a atraure una porció més àmplia de l'electorat. El sistema nord-americà d'eleccions "primàries" dona peu al contrari; algunes vegades només aconsegueix atraure menys del 20% dels votants empadronats, i premia les posicions més extremes.
És fonamental augmentar les oportunitats econòmiques per als que s'estan quedant enrere. Hi ha massa països on ha caigut a mínims històrics la quantitat dels que creuen que les seves famílies estaran millor d'aquí cinc anys. El deteriorament de l'economia pot empitjorar encara més les coses, ja que la gent es torna més contrària al risc, se centra més en el seu cercle i està menys disposada a treballar amb els que pertanyen a cercles aliens. Però el creixement econòmic per si mateix no necessàriament redueix la polarització; a l'Índia, per exemple, el creixement de la classe mitjana va fer augmentar el suport als relats hinduistes nacionalistes excloents. La clau és ampliar la quantitat de gent que creu que el sistema econòmic és just i no està trucat en contra seva.
És igualment important mantenir espais públics compartits, el finançament dels quals sol patir retallades en èpoques d'austeritat. Els entorns de l'habitatge públic, escoles, clubs esportius, universitats, parcs, biblioteques, places i transport públic ofereixen als ciutadans oportunitats per interactuar, eliminar barreres i corregir percepcions falses. Com ha documentat la Comissió Europea, les activitats culturals compartides i assequibles milloren la participació política. Les escoles són especialment importants per a la socialització i la creació de comunitat, però des de la pandèmia l'absentisme ha augmentat de manera significativa arreu del món.
També es pot reduir la polarització eliminant els efectes dels “compartiments estancs”. En un estudi recent de Science, 17 acadèmics de 12 universitats van analitzar les dades de tots els usuaris de Facebook dels Estats Units i van trobar-hi un elevat nivell de segregació ideològica. La gent sol interactuar només amb les publicacions de notícies polítiques que reforcen les seves idees (cosa encara més freqüent entre els conservadors que entre els progressistes). L'estudi també va concloure que ajustar els algorismes per oferir als usuaris notícies polítiques més variades no és una recepta màgica... i fins i tot pot empitjorar el sectarisme. Són més prometedores les intervencions que obliguen la gent a fer una pausa i avaluar el que estan llegint. A més, és probable que per a molts sigui bo passar menys temps a les xarxes socials: segons l'estudi sobre sectarisme als Estats Units, els nord-americans que desactiven el compte de Facebook tendeixen a tenir nivells més baixos de polarització política.
Finalment, el mateix estudi mostra que el lideratge polític és important. Els polítics que etiqueten els seus rivals –i els partidaris dels seus rivals– com a enemics del poble atien la polarització i, alhora, erosionen els fonaments de la legitimitat democràtica: el consentiment dels governats. En canvi, quan la gent veu que els polítics tracten els seus rivals amb calidesa, es redueixen els nivells de divisió. Les afirmacions apartidistes dels líders polítics poden reduir la violència.
Promoure un sentit d'humanitat compartida, fins i tot cap als adversaris que vols vèncer, és un antídot fonamental contra la polarització política que afligeix tantes democràcies. La guerra d'Ucraïna ens ofereix un exemple inspirador: durant un discurs recent a la Universitat d'Oxford, Oleksandra Matviichuk –la seva organització pels drets humans, el Centre per a les Llibertats Civils, va rebre el premi Nobel de la pau 2022– va citar les paraules d'un general ucraïnès al front de batalla. Li van preguntar: "¿Vostè odia els soldats russos que té davant?" Va respondre: "No, lluito perquè estimo els que tinc darrere".
Copyright Project Syndicate