Les hàbils invencions de Vox

Obro el diari i llegeixo que Vox ha decidit treure de la programació d’un teatre de Valdemorillo (Madrid) una adaptació de la novel·la Orlando de la Virginia Woolf. No em sorprèn. L’habilitat subversiva de l'art espanta l'extrema dreta. Com que Vox ha construït el seu imaginari polític com una croada contra el feminisme, era esperable que, en el moment en què adquirís poder institucional, deslegitimés una obra que explora les qüestions de gènere. Per a aquest partit polític, el moviment d'alliberació de la dona és un perill, no només perquè inspecciona amb una mirada crítica les relacions que mantenen els homes i les dones, sinó perquè pregona un canvi profund de la realitat tot posant en dubte qualsevol mena de jerarquia.

Així, atès que el feminisme qüestiona tant el rol de la dona dins la societat com l'economia neoliberal o la institució patriarcal de la família, Vox sent que els seus valors fonamentals són atacats i es posa en peu de guerra. Abandona el terme feminisme i proposa que l'anomenem ideologia de gènere, una nova nomenclatura a través de la qual titlla de totalitari aquest moviment social, polemitza els drets humans que tants anys han costat d'aconseguir i converteix les millores socials en “assalts” contra una suposada essència tradicional espanyola que no vol veure desaparèixer.

Aquest discurs feixista pretén “desemmascarar” les iniciatives legals i morals progressistes amb un argumentari que s'erigeix com a única cosmovisió vàlida i veritable capaç d'ensorrar una “dictadura d'esquerres” que intenta vendre imposicions com si fossin llibertats. En altres paraules, els polítics de Vox fan creure a un sector molt ampli de la població que, en aquest moment de decadència espiritual en què consideren que l'ensarronada dels partits d'esquerres ho amara tot, ells en són l'antídot. Per això, quan arriben al poder, s'encarreguen d'enderrocar amb rapidesa els “mites falsos” que ha promulgat el “règim bolivarià”, així com les polítiques o propostes culturals inclusives que s'han dut a terme. Antonio Álvarez-Benavides i Francisco Jiménez Aguilar afirmen a l'article La contraprogramación cultural de Vox: secularización, género y feminismo (Ediciones complutense) que la voluntat de Vox és suprimir les lleis de violència de gènere per tal d’evitar la criminalització de l’home espanyol, protegir-lo de les “denúncies falses” que l’acusen i demostrar que són els immigrants els qui maltracten les dones.   

Retrocedir sempre és més fàcil que crear nous horitzons, perquè l'imaginari patriarcal i capitalista ja està construït i, a més a més, és un lloc força còmode i satisfactori per a la majoria dels homes. Sigui com sigui, s'ha de reconèixer la destresa que ha tingut l'extrema dreta a l'hora d'inventar un enemic fort i poderós, perquè qualsevol persona amb dos dits de front s'adona que l'esquerra institucional està debilitada i sotmesa als poders econòmics. També se li ha de reconèixer el mèrit d'haver fet passar per valentia la covardia de defensar els privilegiats, ja que el coratge veritable el tenen aquells que plantegen solucions als qui més ho necessiten.