Antoni Caimari: "Un creador s'ha de tirar sense paracaigudes i volar"

Antoni Caimari (sa Pobla, 1943) és un home singular. Músic autodidacte i furgador de les profunditats de l'art, està al capdavant d'ACA (Àrea de Creació Acústica), un oasi cultural amb seu a Búger (Mallorca) que existeix des de fa 35 anys. Ens rep a la sala del museu Can Planes de sa Pobla, on s'exposen les imatges històriques d'aquest projecte únic a l'illa. Només hi ha cabut un 10% del material, explica.

Com va ser la vostra iniciació musical?

Som autodidacte. Vaig néixer a sa Pobla, en una època difícil, però vaig tenir la sort de trobar el piano de la meva germana i don Joan, l'organista de l'església, que em donà a conèixer Bach i em va descobrir tot un món. Vaig néixer per a la música, jo.

Com heu aguantant 35 anys fora del corrent oficial?

Estic satisfet de com ens ha anat i de totes les iniciatives que hem duit a terme. ACA s'ha erigit com un espai per protegir la cultura contemporània en totes les seves facetes: música, poesia, art... Hi havia un projecte per ampliar-la, amb la construcció de més cel·les i d'una àgora artística, però finalment no es va tirar endavant. A Mallorca, les coses sempre les hem fetes a mitges, no com en altres països consolidats com Alemanya, on la cultura té un paper fonamental.

Per què no es va arribar a ampliar, l'ACA?

Perquè era el 2008 i la crisi ens va aplegar. I això que teníem el suport fins i tot del govern espanyol. El llavors director de l'INAEM, José Antonio Campos, va venir a dormir un dia en una cel·la i va quedar encantat. Va dir que era un dels millors projectes que li havien passat mai per damunt la taula, i feia més de 30 anys que estava al Ministeri! Això és perquè nosaltres cream eines per fer cultura i no espectacles superficials.

Sou compositor però mai no heu interpretat la vostra obra en públic. És per no fer espectacle?

És perquè a mi no m'agrada fer concerts. Primer, perquè som molt tímid. I, segon, perquè només puc tocar quan estic inspirat, a ca meva. Algú va escriure sobre mi que faig ús de la inspiració com a mètode.

D'on ve la inspiració?

Del subconscient. Ho diu Brahms, i també Bach, Shcubert i Beethoven. La inspiració és quelcom que no podem controlar.

Sou un romàntic?

Sí, perquè els romàntics sempre cerquen allò que no existeix: somien.

El músic ha de ser un creador?

Un músic pot ser un professional, que són molt necessaris; o un mediocre. Però també pot ser un gran compositor, un creador. Per assolir-ho, ha de furgar dins el subconscient, perquè ha de crear un nou estil i fugir del mimetisme.

Només és vàlida aquesta cultura d'allò profund?

On hi ha el coneixement és en allò profund. Hi rau la dimensió profunda de la vida i del pensament. Tot i que també hem de valorar el folklore, o els valsos, evidentment. La música lleugera pot ser bona. A mi, per exemple, m'encanta Antonio Machín perquè té una veu genial. Ara bé, no podem comparar una cosa amb l'altra.

Què ens cal per valorar la cultura en aquest país?

Educació. L'educació musical és tan baixa que no som capaços d'entendre l'obra complicada. La meva música, per exemple, és melodia discontínua, forma mosaics de colors, tot un concepte nou, complicat i genial que necessita cotes mentals àmplies.

Què falla en l'educació musical?

Molts surten del conservatori i no senten res. Tenen la tècnica i un títol per aconseguir una feina, però no les eines per cercar més enllà. Un creador s'ha de tirar sense paracaigudes i volar.

Al conservatori es pot aprendre a volar?

John Cage deia: "quan aprenc més és quan vaig a caminar pel bosc". Creus que en un edifici com el Conservatori de Palma, al costat d'una carretera, es pot desenvolupar la creativitat? No hi ha contacte amb la natura, no s'hi pot desenvolupar la fantasia perquè l'atmosfera és opressiva. Estam parlant d'art, i l'art no s'aprèn només dins l'aula. Una vegada hi vaig fer una conferència i em vaig negar a fer sonar la meva música en aquella sala. Els altaveus eren un desastre.

I què té de diferent la fundació ACA?

A Son Bielí, hi pots respirar, hi ha muntanyes per esplaiar la vista i bons instruments. L'altre dia vàrem oferir una audició de Beethoven i hi va haver gent del públic que va plorar, impressionada per la força dels metalls i dels violins. Havien escoltat la música en bones condicions.