Les expectatives de creixement es deterioren

Tancat l'exercici 2019, els models de predicció suggerien que la fase de desacceleració que travessa l’economia balear tindria continuïtat fins ben tancat el primer semestre. A partir d’aquest moment, la pauta de desacceleració donaria pas a una pauta d'estabilitat en la qual el creixement es mantindria ferm, tot i que en nivells baixos durant un temps. D’aquesta manera, el comptador de creixement evitaria el signe negatiu i allunyaria un nou episodi de recessió.

No obstant això, aquesta predicció, que situava el creixement de l'economia balear per al 2020 al voltant de l'1%, s'ha vist truncada abans de tancar el primer trimestre per la pandèmia del coronavirus. Un cigne negre, en l'argot dels economistes, impossible de prevenir i amb capacitat de generar un fort impacte a la senda de creixement. En aquest context, no hi ha dubte que l'economia balear creixerà menys del que estava previst i que situarà el seu comptador de creixement diverses dècimes per sota de l'1%. Tanmateix, a hores d’ara és prematur intentar estimar quantes menys i si seran suficients per donar pas a una nova recessió. Això dependrà, fonamentalment, de quant es tardi a contenir l'epidèmia, tant a escala global com regional i, associat a això, dels costos que s'acumulin durant els propers mesos, en termes empresarials derivats de la pèrdua d'activitat, financers vinculats a la volatilitat dels mercats i les mesures adoptades pels bancs centrals, i públics lligats a la despesa sanitària i a les mesures d'estímul economicofiscal.

I és que, malgrat que estam davant d'un xoc de durada limitada, els efectes sobre el teixit empresarial, per interrupcions en la cadena productiva a causa de problemes de subministrament o falta de mà d'obra, i per caigudes temporals de la demanda, especialment de serveis turístics, podrien posar en dificultats empreses solvents, afectades per problemes de liquiditat, i comprometre, en darrera instància, l'ocupació i les rendes.

Davant d'aquesta situació, tan important com frenar la pandèmia de la Covid-19 és evitar que els seus efectes econòmics derivin en una pandèmia econòmica. D'aquí que sigui fonamental que les mesures i plans econòmics de xoc que s’articulin a escala regional i/o nacional es regeixin, d’ara endavant, no només pel principi d'excepcionalitat, sinó també per estrictes criteris de màxima responsabilitat, tant per part dels actors que els desenvolupen i executen, com d'aquells sobre els quals s'apliquen.

I és que no es pot perdre de vista que aquesta situació estressa la disponibilitat actual de recursos i que, per tant, l'apel·lació a fonts de finançament addicionals estressa les obligacions de pagament a futur i és susceptible d'estressar, també, les condicions en les quals els actors, públics i privats, hauran de prendre les pròximes decisions de consum i inversió. Seria erroni pensar, com va fer dijous passat Christine Lagarde, que la prima de risc no és cosa de tots.

Davant aquest risc de contagi econòmic potencial cal actuar també de manera coordinada: la multilateralitat s’imposa. La situació de l'àrea euro és delicada i requereix una resposta ràpida i allunyada de la temptació que cada país faci el que trobi. Esperem que les autoritats mantinguin fresques les lliçons de 2008. En particular, en l'entorn monetari i financer actual de baixos tipus d’interès i excés de liquiditat, sembla que la resposta fiscal seria la més potent i la més indicada. No es pot defugir la necessitat de fer un senyal clar en aquest sentit, però o és una resposta coordinada o acabarà contagiant tots els països i regions de la zona de l’euro. Es tracta d'una qüestió de voluntat política, no de limitacions tècniques.