A 80 anys

D'aquests fets i d'aquesta foto que molts de vostès recordaran. Aquelles i aquells que hem tengut família a Argelers sabem què és guaitar aquella badia del Golf de Lleó una nit de Tramuntana. Els que tenim família a La Vajol tot d'una ubicam l'escultura que recorda tot plegat en un sol pas.

Vostès saben que em referesc a la foto de la nina amb crosses, amb una sola cama i que és ajudada a fugir cap a l'exili juntament amb més infants i el que li queda de família. Eren moments de solidaritat entre catalans, castellans, francesos i gent d'arreu en general i contra el feixisme que a la resta d'Europa seria vençut molt més tard per la mateixa solidaritat i per les mateixes armes.

Els de la foto són la família Gràcia ajudats per un brigadista (també sense cama) i acompanyats per més gent. Després de la desfeta de l'Ebre, a Monzón i en un bombardeig, la mare, Pilar, els dugué a un lloc obert. Tanmateix, tant ella com una altra dona cobriren els cossos dels dos petits, que quedaren mutilats. Amadeo és, avui, l'únic supervivent, ell a la foto va darrere, de la mà d'un antifeixista internacional i del seu germà gran. La seva germana, en primer pla, amb el seu pare, ha donat la volta al món amb aquesta imatge que és solidificada en ferro just a La Vajol, ben a prop del mirador de l'Empordà. La mare va agonitzar quinze dies i morí cruelment. El pare un poc més tard morí a l'exili. La imatge de la família Gràcia és una icona quant a solidaritat i antifeixisme. Es compleixen 80 anys d'aquests fets i de milers d'imatges semblants i com a familiar d'exiliats no ho dubtin: ni oblit ni perdó són al meu diccionari. Molt manco si observam atentament la deriva feixista a tot l'Estat. Sí, Espanya és un estat feixista des del moment en què militars demòcrates de l'exèrcit són expedientats per reconèixer que Franco, a part de genocida, fou un farsant. No és una opinió, és un fet corroborat de fresc. El moment històric i polític és d'involució total si tenim en compte que l'esquerra actual no avança ni amb crosses i a la solidaritat internacional ni se l'espera.

Amadeo Gràcia, si no vaig errat, viu a Madrid; la vida d'aquesta família fou un calvari, però les seves conviccions no es doblegaren. És l'últim supervivent de la seva família.

La premsa cavernícola culpa de la desfranquització els catalans com els nazis culpaven els jueus de les gelades. Se subestima l'antifeixisme ibèric des de Madrid mateix als nuclis de poder i des de Catalunya també per part d´una elit bastant responsable d´aquest atzucac.

A qui beneficia fressar el camí a un nou govern central presidit pels neofeixistes? Ha estat tan temerària la política del postureig progre per part de la burgesia catalana i espanyola que ja ho tenim. Qui són els que han fet i fan calaix amb aquesta nova situació? 80 anys després, la solidaritat internacional és ofegada i morta al fons de la mar.