55 anys
Enguany l'Obra Cultural Balear fa cinquanta-cinc anys. Una xifra que no acaba de ser redona del tot però que permet fer-se una idea de la trajectòria de la qual pot presumir aquesta venerable entitat. En un país com el nostre, en què tot costa tant, podem sentir-nos orgullosos d'aquest mig segle i un lustre d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.
Per brufar l'efemèride, una exposició commemorativa fa tot l'any que volta per les ciutats i les viles de Mallorca. Aquests dies, l'exposició s'ha muntat a molts municipis en el marc de les festes d'estiu. Precisament, aquest compromís amb el batec diari i constant del poble de Mallorca ha estat un dels principals mèrits de l'OCB.
El naixement de l'entitat, encara en ple franquisme, va ser el tret de sortida del moviment 'seixantista' de recuperació nacional a Mallorca. Els fundadors esperaven recollir el testimoni de la desapareguda Associació per la Cultura de Mallorca i, també, homologar-se a la recent constituïda Òmnium Cultural.
Des de llavors l'Obra s'ha consolidat com una de les principals i més representatives entitats del teixit social mallorquí.
Va fer part de l'oposició cultural a la dictadura i també va ser protagonista de la transició democràtica i el procés autonòmic amb la participació en iniciatives com el Congrés de Cultura Catalana, l'Estatut de Cura i la manifestació per l'autonomia.
L'OCB també contribuí a fer país en els difícils vuitanta amb una xarxa territorial que emprengué la tasca de llançar revistes locals en llengua catalana, les campanyes per una llei de normalització lingüística i la reivindicació de la Diada de Mallorca amb els premis 31 de Desembre.
Entrà, encara amb més força, en la dècada dels noranta amb la campanya 'Volem comandar a ca nostra' i, sobretot, amb tres grans fites en la mobilització del nostre país com foren les Diades per la Llengua i l'Autogovern, els Correllengua i els Acampallengua. Una autèntica injecció d'autoestima col·lectiva.
Per no parlar dels èxits i el compromís de l'Obra aquestes primeres dècades del segle XXI amb campanyes com 'Un cafè per la llengua' i 'Mallorca m'agrada', i el suport que donà l'entitat als docents de les Illes Balears contra el Govern Bauzá.
Fa pocs dies l'Obra Cultural Balear ha estat notícia als mitjans de comunicació i no ha estat per cap campanya ni per cap reivindicació. Les informacions publicades han estat una gota més en un tassó ple de rumors i comentaris que fa temps que es mouen a l'entorn de l'entitat.
Gairebé fa dos anys que començà un debat d'articles d'opinió sobre quin havia de ser el paper que havia de jugar l'OCB en el futur, la seva presència en la vida pública mallorquina i la relació amb el procés sobiranista de Catalunya. Una de les conclusions en què coincidiren els diferents opinadors va ser en la necessitat de renovar la junta directiva perquè un nou equip es posàs al capdavant de l'entitat.
Després de moltes telefonades i molts de viatges en cotxe es presentà una única candidatura. El març d'enguany, la nova junta va prendre possessió amb la il·lusió dels socis per veure engrandida l'Obra, però també amb algunes reticències.
La tasca a la qual s'enfrontaven els nous responsables era immensa. S'havien de posar al capdavant d'iniciatives com recuperar el paper protagonista de l'OCB en la societat mallorquina, enfortir el seu pes davant les institucions i les altres associacions, rejovenir i revitalitzar les delegacions locals i presentar un ambiciós projecte de campanyes i actuacions que responguin a la realitat de la Mallorca del 2018.
No han tengut temps de demostrar si eren o no eren capaços de fer-ho. El conflicte ha esclatat.
Davant aquesta situació, el més assenyat és que dimiteixin els actuals responsables i es convoquin unes noves eleccions. Només d'aquesta manera es podria posar fi a la dinàmica negativa en la qual ha entrat l'entitat, els socis no haurien d'estar pus empegueïts d'obrir els diaris i es podria fer desaparèixer la desmobilització que tot això provoca entre les delegacions locals. Perquè si l'Obra Cultural Balear té una història de cinquanta-cinc anys d'entitat venerable, almenys n'hauria de tenir cinquanta-cinc més.
