Apologia del llibre de text

Nicholas Negroponte, director del Laboratori de Mitjans de l'Institut Tecnològic de Massachusetts i cofundador de la revista Wired, va pontificar l’any 2010: “Està passant. No passarà en deu anys, sinó en cinc”. Es referia a la substitució del llibre de paper pel llibre electrònic. El que ha passat, però, és que el llibre de paper continua viu i de Negroponte ja no se'n recorda ningú.

Hi ha tecnologies que van néixer perfectes. Penseu en la cullera o en la roda... o en el bolígraf BIC, que segueix aquí, tan ufanós de la seva senzilla eficiència, entestat a demostrar que el que és bàsic, si està ben fet, té un futur prometedor. Els discos de vinil estan de moda i Kodak cerca empleats gràcies al ressorgiment de les càmeres de fotos amb rodet. Doncs bé, el llibre és tecnològicament perfecte. I per això està retornant a les aules.

Hem vist escoles aquests darrers anys que han rebutjat el llibre de text, la pissarra, el pupitre, els deures, la classe magistral, l'assignatura, l'examen, les notes, l'aprenentatge memorístic i el professor transmissor com si fossin estigmes dels quals cal alliberar-se per poder ser innovadors. Tenia raó Xavier Carrasco, director editorial de Text (Enciclopèdia Catalana), quan va escriure el gener d’enguany un article en aquestes mateixes pàgines de l’ARA, titulat "Informe PISA: On són els llibres?": “Hi ha hagut un corrent amb molta influència (fins i tot afavorit pel mateix departament d’Educació, en ocasions) que ha fet creure que «els llibres» són una mala influència, que arrosseguen mestres i alumnes cap al pitjor de l’educació tradicional, encarcarada, memorística, etc.” 

Recentment, la ministra d'Educació d’un país centreamericà em va demanar l'opinió sobre la recuperació del llibre de text. Li vaig contestar que si tenia dubtes, analitzés el contingut de les motxilles dels alumnes. Li assegurava que trobaria la resposta adient en el caos interior de les motxilles dels nois, entre les fotocòpies arrugades, les restes d'un plàtan oblidat i els mitjons desaparellats dels darrers dies d’educació física.

Òbviament, estic pensant en els bons llibres de text, perquè darrerament he vist rebaixar-se la qualitat acadèmica d’alguns materials docents suposadament didàctics. Com sempre, convé criticar el pecat però compadir el pecador. Em limitaré a recollir alguns exemples de pecats greus, començant per una estrambòtica i absurda referència al famós motí d'Esquilache: “Davant la magnitud de la revolta, Carles III va haver d'acceptar les peticions populars pel seu suport al bàndol franquista a la Guerra Civil. Com que no podien utilitzar l'uniforme de l'exèrcit espanyol, van adoptar la boina vermella dels carlins i la camisa blava dels falangistes. Van patir importants pèrdues a Leningrad". Un altre sosté que l'any 1923 "puja al poder José Antonio Primo de Rivera, després d'un cop d'estat militar, i imposa una dictadura". Un de ciències naturals proclama que "podem veure plantes en un bosc, al camp, en un jardí, a la muntanya, però mai al gel, en una cova fosca o al desert”. Per últim, un de música defineix així el Barroc: “Període de la història de l'art i de la música que va durar tot el segle XVII i part del segle XVIII. Reconeixem els compositors barrocs per la seva característica perruca”.

Nuno Crato, exministre d'Educació portuguès, home assenyat i eficient, discret i amb idees clares, ha publicat recentment una Apologia del llibre de text defensant que "constitueixen mitjans eficaços per organitzar l'ensenyament, estructurar els aprenentatges, transferir coneixements i desenvolupar en els alumnes competències d'una manera efectiva". Tot això és obvi, però avui cal defensar-ho.

Crato assenyala diferents funcions del bon llibre de text, de les quals subratllo les següents. Un llibre de text és la plasmació d’un pla d’estudis en una exposició articulada, organitzada i seqüencial que pot ser utilitzat tant per professors com per alumnes. D’aquesta manera, proporciona experiències d’ordre. En la seva unitat ordenada és fàcil trobar allò que es va veure a classe fa dos mesos o el dia anterior i preveure el que es veurà en el futur. Els llibres de text són també una iniciació a la lectura intel·ligent (una introducció a l’assaig). Per últim, són una referència comuna que serveix tant de material de treball col·lectiu com individual. Permeten als pares seguir els aprenentatges dels seus fills i ajudar-los a resoldre problemes concrets, i als alumnes, consultar-se entre ells aquests problemes amb referències clares.