Aprofita el dia!
Al documental Moonage Daydream, que hem vist al cine Aribau, de Barcelona, David Bowie, el protagonista, t’explica molt senzillament la seva manera d’entendre el carpe diem: “Aprofita cada dia del món, no donis el dia per perdut...” Ho diu quan té només trenta anys, però ja se sent una mica gran. Si aquesta frase l’hagués dit algun Paulo Coelho, podríem fer un somriure burleta, però l’ha dit un dels compositors més importants del món. Et diu que aprofitis el dia l’autor i intèrpret de Life on Mars.
“No donis el dia per perdut, aprofita’l. Tot s’acabarà”. Els que no som religiosos tenim un desavantatge que hem de suplir com podem, i aquesta és la manera. Els religiosos “agraeixen” les coses a qui les fa possibles, i això està bé perquè no donen res per descomptat. Gràcies pels aliments, Jesucrist, gràcies per sortir, Ra, gràcies per la pluja, Manitú... Arriba un dia que entens això que va entendre, molt abans, Bowie. Que no es pot malbaratar cap preciós instant amb hipoteques idiotes. Hi penso perquè llegeixo a l’ARA que el dia que decidim que ha nascut l’habitant de la Terra vuit mil milions també se n’han mort dos perquè un míssil “de fabricació russa” ha caigut a Polònia i els ha enxampat. No és un test, la casualitat que sempre invoquem. És una bomba. Acabes pensant que la tecnologia, que ens ha donat la llum per als amplis i el micro de Bowie, i la possibilitat d’un part sense dolor per a la mare de l’habitant vuit mil milions, també ens ha donat això: una mort innecessària.
Estimats i desconeguts lectors, ¿no penseu que som aquí com personatges del teatre de l’absurd? Al teatre de l’absurd per entendre el que passa (o entendre que no ho entendràs mai) l'única cosa que pots fer és posar-te tremendament sentimental. Per a mi, ara, ja és una obligació, i m’és igual la difusa frontera entre sentimental i pelleringa. Aprofita el dia.
