Aprovin els pressupostos, que és tard i (no) vol ploure

“Aragonès i Albiach acaben la reunió sense acord i els pressupostos s'encaminen a l'abisme”, llegeixo a l’ARA. Com ja deuen saber tots vostès, menys els que siguin al bar demanant-li a Jahvè que se’ls endugui aviat, els comuns no volen el Hard Rock, i si hi ha Hard Rock no voten pressupostos. Els socialistes sí que volen Hard Rock i, per tant, si Esquerra diu que no al Hard Roc, per tenir els vots dels comuns, llavors no tindrà els vots dels socialistes, i es quedaria sense pressupostos.

Macroprojecte, casino... Són paraules que sonen malament. Jo no puc parlar. M’he casat a Las Vegas i hauria anat a Marina d’Or. Quan en Sheldon Adelson va declarar que faria casinos als Monegros, vaig pensar que em feia gràcia. La lletjor no volguda m’atrau. No he jugat mai –no en sé– a una escurabutxaques. He anat al casino de Barcelona, un cop o dos. M’hi he trobat un dels germans Calatrava. Ho juro.

Considerar “bo” o “dolent” un negoci és una cosa que s’ha de fer? Per què el Hard Rock és més “dolent” que el Mobile? El Mobile omple restaurants, i tant, però també prostíbuls. Per què són més honorables uns grans magatzems, amb botigues de roba barata i bars mexicans falsos que el Hard Rock? Impacten menys en el paisatge? I les fàbriques? Que no hi impacten? I les naus industrials? I els apartaments? I les cadenes de cafeteries, totes iguals, a les ciutats? Entenc les reticències dels habitants de la zona.

Si no som un país tutelat, no em sembla que els governants puguin dictaminar si tal negoci és honorable o no ho és. Considero que s’ha de legislar arquitectònicament, perquè no vingui un il·luminat a fer un casino a Tarragona amb teulada de pissarra. Però no em sembla ni millor ni pitjor un casino que una fàbrica de components de cotxe, una funerària, un cementiri, una presó, una mesquita o una església. Aprovin els pressupostos, que ens va molt malament si no ho fan.