Ara comença la negociació per a la investidura de veritat
El fracàs anunciat de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo funciona com a tret de sortida de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, que rebrà l’encàrrec de formar govern per part de Felip VI. Aquest inici oficial de la cursa negociadora s’ha vist marcat per la polèmica sobre les condicions per investir Sánchez que Esquerra i Junts han aprovat amb una moció amb el suport de la CUP i que diu el següent: “El Parlament es pronuncia a favor que les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts espanyoles no donin suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum”.
Per als independentistes, el text és prou ambigu perquè sigui acceptable per al PSOE, però el cert és que no ha estat així i el mateix primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha deixat clar aquest divendres que no faran cap pas en favor del referèndum i que, si cal, aniran a una repetició electoral.
Aquest episodi representa el primer entrebanc a una negociació que fins ara anava sorprenentment bé, amb l’ús de les llengües al Congrés ja funcionant a ple rendiment i Sánchez obrint la porta a una amnistia.
En el fons, el missatge que els partits independentistes volen traslladar a Madrid és que l’amnistia no pot ser un punt final, sinó que és la condició prèvia perquè es pugui negociar de tu a tu sobre el nucli del conflicte polític, que no és altre que fer compatible el dret dels catalans a pronunciar-se en una votació sobre el seu futur polític amb l’ordenament jurídic actual. El PSOE s’erra si creu que n’hi ha prou de deixar sense efecte totes les causes judicials que pengen de l’1-O, però al mateix temps ERC i Junts han de saber valorar en la seva justa mesura els passos que estan fent els socialistes. No serà fàcil arribar a un pacte i és possible que hi hagi altres moments de crisi com aquest.
L’acord, tal com està plantejat, ha de tenir tres potes. La primera és l’amnistia, que té la dificultat de definir el perímetre, i que és el pas lògic després dels indults i la derogació de la sedició.
En segon lloc, el PSOE s’ha de comprometre en l’àmbit de l’autogovern i el finançament de la Generalitat, i aquí caldrà abordar, per exemple, el traspàs integral de Rodalies.
I en tercer lloc, s’ha d’arribar a un acord de mínims que permeti continuar la negociació i el diàleg al llarg de la legislatura per trobar una fórmula que faci possible que els catalans es puguin expressar sobre el seu futur. Segur que amb voluntat política i capacitat de negociació és possible arribar a una entesa satisfactòria per a tothom.
