Ara comença la negociació de veritat
Aquest dijous 17 d'agost ha estat un dia important en la política catalana i espanyola. La constitució de la mesa del Congrés presidida per Francina Armengol i amb una majoria progressista era la condició sine qua non per iniciar la negociació més important, que és la de la investidura de Pedro Sánchez. A diferència del 2019, però, ara són necessaris els vots d'ERC i també els de Junts. I a diferència també d'aquell altre moment, ara els dos partits estan compromesos amb la via de la negociació. Això és important sobretot en el cas de Junts, que fins ara s'havia mantingut escèptic amb l'estratègia de diàleg d'ERC, però que ara ha forçat el PSOE, a canvi del seu suport a la candidatura d'Armengol, a fer la petició formal perquè el català sigui llengua oficial a la UE.
La votació d'aquest dijous no compromet el vot final a la investidura, és evident, però sí que obre la porta a una nova etapa en què tant ERC com Junts negociaran amb el PSOE el seu suport a un executiu presidit per Sánchez i en què també hi haurà Yolanda Díaz. Si ens atenim al precedent del Congrés, aquesta negociació serà per separat i en paral·lel, cosa que sempre és un avantatge estratègic per al PSOE. Fora bo que hi hagués un mínim de coordinació, ja que la majoria d'objectius són compartits, per exemple l'amnistia i l'autodeterminació. Assumint que és molt difícil, per no dir impossible, que el PSOE accepti la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, sembla que el gruix de la negociació es dirigirà a aconseguir una amnistia, o els efectes d'una amnistia, per al total de persones amb causes penals a causa del procés independentista.
És cert que fins ara el PSOE s'ha negat en rodó a acceptar l'amnistia, i el Congrés fins i tot va vetar un debat a la cambra, però les últimes setmanes s'ha obert pas un cert debat jurídic sobre la qüestió i algunes veus del PSOE es mostren favorables a explorar fórmules que resolguin la situació. El tercer punt de l'acord d'ERC amb el PSOE d'aquest dijous, que crida a posar fi a la repressió "per les vies legals necessàries", apunta en aquesta direcció. La negociació, per tant, tindrà un alt grau de complexitat jurídica, ja que la solució haurà de passar inevitablement pel sedàs del TC, on ara hi ha una majoria progressista. Aquesta, sens dubte, seria la millor solució i permetria el retorn dels exiliats a casa seva, començant per Carles Puigdemont i Marta Rovira.
ERC i Junts, però, han d'aprofitar la conjuntura per solucionar altres problemes estructurals en la relació entre Catalunya i l'Estat, com ara el dèficit fiscal i la poca inversió en infraestructures, així com el traspàs de competències en àmbits com el ferroviari o l'aeroportuari. Amb l'excusa del Procés, els successius governs espanyols s'han negat a abordar totes aquestes qüestions. Ara és l'hora que Sánchez posi sobre la taula quina és la seva oferta per a Catalunya, i que tant ERC com Junts sàpiguen jugar bé les seves cartes.
