Ara hidrogen, i que la festa continuï!

Sembla que l'energia és i serà una de les qüestions que més ens ocuparan en el temps que estam i en els que han de venir. L'escalada del preu de l'electricitat vinculada al preu del gas, l'exhauriment dels combustibles fòssils i minerals imprescindibles per les tecnologies de la descarbonització (com les renovables) amb les corresponents tensions geopolítiques globals –com la guerra d'Ucraïna ara, però d'altres abans–, l'increment del preu de la benzina i el gasoil, però també tots els conflictes violents per extracció d'energia i materials, les concentracions de producció amb grans projectes globals dels grans actors econòmics de sempre, amb els mateixos objectius de sempre...

La Unió Europea té clar el problema que té per davant i el conflicte s'agreuja i ens precipita a l'abisme ara amb l'escenari de guerra. En la recerca d'alternatives, Europa va decidir apostar per l'hidrogen, que, juntament amb el desplegament massiu de les renovables, pogués plantejar una via, tanmateix equivocada, perquè no qüestiona el model i pretén solucionar l'escassetat per via de les falses solucions tecnològiques a gran escala en un context també d'escassetat de materials per construir-les.

I dins tot aquest escenari, resulta que Mallorca serà un territori pilot d'aquesta aposta per l'hidrogen, en el marc de la reindutrialització de Cemex pel tancament parcial (que no desarticulació) de la planta de formigó. Sembla que demà serà la gran inauguració.

Qui ho va decidir? No es va decidir des de la planificació energètica i les competències de la Direcció General d'Energia, sinó des de les empreses amb interessos a fer grans inversions en un nou pol de negoci basat en la innovació tecnològica i la producció d'energia: un consorci liderat per Acciona i Enagás, Redexis i Cemex amb l'impuls del llavors conseller de Comerç i Indústria (ara de Turisme i Model Econòmic), Iago Negueruela, i el suport i la participació de l'IDAE (Institut de Diversificació de l'Estalvi i Energia) del govern de l'Estat. Un exemple del que avui dia se sent tant a anomenar: una colaboració publicoprivada amb finançament europeu i que ens situa com a territori pilot en el desenvolupament de l'hidrogen amb tots els interrogants que això suposa. L'acompanya tot un discurs de sostenibilitat, responsabilitat empresarial, avantguarda i salvació que l'elit politicoempresarial desplega majestuosament, decidint el que ens convé i "ens salvarà". I tot això, sense cap tipus d'implicació de la societat per poder decidir quin model energètic volem, quins projectes, quines tecnologies i quines inversions.

Això s'està convertint en la tònica, sembla, dels grans projectes que, per cert, duen el segell del mateix conseller. I sinó, vegeu l'exemple de la nova Llei de circularitat i sostenibilitat turística o els acords amb les empreses de creuers. Es pacta, dialoga i negocia amb el sector privat. Se'ls garanteix, si escau, que flueixin els diners públics europeus a les seves butxaques. S'ignora la societat i s'utilitza el territori per al desplegament dels interessos de mercat i econòmics, se'ls posa en safata, de fet, per després vestir-ho amb un discurs magnífic de salvació, sostenibilitat i futur. "Pobres ignorants, si no fos per mi... "deu pensar cada nit el conseller. No és més que un dels trets més coneguts de les polítiques neocolonials. Venen a salvar-nos i a mostrar-nos què és el progrés, ja que des de la nostra ignorància no som capaços de decidir el que més ens convé.

L'hidrogen com a tecnologia és posat en dubte per científics i investigadors, sobretot quan es planteja com una solució a gran escala que reprodueix els conflictes de concentració de la producció d'energia. Perquè majoritàriament es produeix l'hidrogen a partir de gas o fòssils, amb la qual cosa, poca cosa solucionam –el 99% de l'hidrogen encara s'extreu del gas (hidrogen blau) o del petroli (hidrogen gris). També perquè es veuen clarament els interessos del món gasista per aferrar-se a una opció que els permeti no perdre les inversions en gasoductes que deixaran de tenir gas a transportar. I també per la immensa quantitat d'aigua que requereix la producció d'hidrogen a gran escala global.

A Mallorca es planteja diferent, és cert. Però les problemàtiques i les incerteses seran les mateixes però a una escala menor. Cert és que es farà a partir de renovables (hidrogen verd) amb la construcció de dos parcs fotovoltaics que venen a sumar a la problemàtica dels usos industrials del sòl rústic, i no serà que Cemex i el Govern no disposin de sòl industrial a cobrir de plaques.

La planta de Lloseta s'inaugura demà sense tenir resolt ni la correcta evacuació de les aigües residuals, ni la garantia de l'abastiment d'aigua per generar l'hidrogen. Una aigua que, amb la crisi climàtica, minvarà, tant en quantitat com en qualitat, i que hauria de prioritzar l'abastiment per consum i per producció d'aliments, si atenem la situació global de preus dels aliments, matèries primeres, transport, fertilitzants, combustibles... Convendria posar els esforços a garantir la seguretat alimentària, transitar de model econòmic cap al decreixement i atendre els greus escenaris socials, ecològics i econòmics que tenim per davant. "Les eines de l'amo no desmuntaran la casa de l'amo", com va dir Audre Lorde, i serveix també en aquest cas. Els grans interessos energètics empresarials no ens "salvaran". Una vegada més, no és només l'energia, és el model. I les aliances d'allò que es considera públic no haurien de ser amb els interessos privats i els seus beneficis. Preparau-vos demà per a un gran desplegament mediàtic i discursiu amb ministra inclosa. Mallorquins, sentiu-vos orgullosos i que la festa continuï!

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB