Un arc triomfal?

El dissabte 20 de juliol, el Consell de Mallorca va aixecar un arc de triomf –almanco, així el va qualificar la institució insular– al mig de la Rambla de Palma per commemorar el 450 aniversari de la mort de santa Catalina Tomàs. La foto de l’acte, amb les autoritats polítiques ben endiumenjades, els representants de l’Església, quatre o cinc monges vestides amb els hàbits, dones vestides de pageses i nins vestits d’angelets, òbviament color de cel, tot plegat era una postal d’altre temps, no del temps de la santa, sinó del No-Do amb desfilada inclosa.

Això de què en diuen arc de triomf, a la Rambla el podreu veure tres mesos. Es va anunciar com a arc triomfal sense entendre que l’única condició perquè se’l pogués dir així és que havia de ser triomfal. París, Roma, Madrid... El de Palma és una estructura prima de fusta que no s’aguanta dreta i la tenen fermada amb cordes als arbres. Una no sap què en faran després, si li pegaran foc per Sant Antoni o si l’aprofitaran com a portal de la Fira d’Abril.

Que ningú no s’equivoqui: en podem riure, però té importància. I convé que ens en facem un parell de preguntes: A quin pla de Cultura figurava una iniciativa tan anacrònica? On queda l’aconfessionalitat de l’Estat? Quin aprofitament se’n fa del folklore? Amb una imatge, un nom i sis petits quadrets, amb altres sis dates significatives, aferrats a les columnes, realment es dona a conèixer Catalina Tomàs? Quin valor té com a instal·lació artística? I què ha costat? Això, quan es demana, el Consell respon que ho ha pagat, en part, el Bisbat. Esperem que no sigui amb part del mig milió que el Consell de Mallorca li dona cada any per restaurar el patrimoni eclesiàstic, que així sí que hi hauria mal.