Arqueologia de la confusió

Fa no gaire, l'ex alt funcionari de l'URSS i ara ministre d'Afers Exteriors de la Federació Russa, Serguei Lavrov, declarava: “I què si Zelenski és jueu? El fet no nega els elements nazis a Ucraïna [...]. Quan pregunten «quina mena de nazificació és aquesta si som jueus?»... bé, jo crec que Hitler també tenia orígens jueus, així que no significa res [...]. Des de fa molt de temps sentim dir als savis jueus que els pitjors antisemites són els mateixos jueus". Desconec si l'expressió "savis jueus" tenia o no males intencions. El cert és que l’any 1905 van aparèixer a la Rússia imperial els famosos Protocols dels savis de Sió, l’objectiu prioritari dels quals no era altre que esperonar l’antisemitisme arreu d’Europa. A les primeres edicions, els Protocols figuraven com l’apèndix d’una obra de Serguei Alexàndrovitx Nilus (1862-1930). Segons aquest personatge, contenien les actes secretes del Primer Congrés Sionista, celebrat a Basilea l’agost del 1897 sota els auspicis de Theodor Herzl. Nilus afirmava que s’havia limitat a traduir al rus aquell document d’origen incert per mostrar al món les veritables intencions dels jueus. Segons Nilus, els sionistes havien fingit que només reclamaven una llar nacional a Palestina. El que pretenien, en realitat, era dominar el món gràcies al control del poder econòmic, obtingut gràcies a la seva proverbial insolidaritat social (usura, etc.). L’any 1921 es va demostrar que els Protocols eren una ridícula falsificació basada en una obreta contra Napoleó III escrita per l’advocat Maurice Joly el 1858. El mal, però, ja estava fet. La prova la tenen en el mateix argument excremental del sinistre Lavrov, així com en moltes altres consideracions delirants contra els jueus presents en la cultura popular moderna.

Va voler l'atzar que el mateix dia que vaig llegir aquestes declaracions m'arribés un llibre adquirit en una subhasta que s'afegeix a la meva cada cop més estranya biblioteca. Es tracta de la primera edició original del 1708 de l'obra de Laurent Bordelon (1680-1730) Mital ou avantures [sic] incroyables, publicat a París per Charles Le Clerc en una edició que, malgrat els seus 314 anys, conserva intacta l'enquadernació de pell i uns fulls de paper en bon estat. Si no vaig errat, aquest llibre rar no ha estat traduït mai ni al català ni al castellà, ni tampoc té cap edició anglesa. Bordelon hi explica coses inversemblants, però et fa dubtar afegint-ne d'altres que, tot i resultar estranyes fa 314 anys, avui sabem que eren certes. És per això que em recorda l'actual propaganda russa quan vol relativitzar el caràcter injustificable de la invasió que ha desestabilitzat el món. El truc consisteix a situar en un mateix pla mentides absolutes amb mitges veritats, i afegir-hi elements verídics però alhora insignificants, com es va fer sempre a la Rússia soviètica. En ensopegar amb aquests darrers elements, els més incauts de cada casa compren el pack sencer. El truc era i és senzill i funcional. Òbviament, el context de l'abbé Bordelon i el de Lavrov no tenen res a veure, però el resultat final és molt similar. En els argumentaris que el Kremlin ha anat distribuint amb èxit entre la "premsa alternativa" hi ha sens dubte dues coses i mitja que són certes. En el llibre de Bordelon, que té una intenció més o menys satírica, ensopeguem amb dades absurdes (per exemple, una dona que en comptes de llet materna produïa cervesa, p. 372) i amb d'altres que ara sabem que són certes però en aquell temps no. Al punt 72 del penúltim capítol hi ha una referència a un animal "que té una bossa al ventre on hi porta els cadells". Per descomptat, es tracta d'un cangur, però cal tenir en compte que en aquell moment Austràlia encara no s'havia explorat. Al punt 98 fa referència al cheval marin –en grec, hipopòtam vol dir literalment cavall de riu– a qui li surt sang de la pell com si fos suor (en realitat no és sang, sinó un líquid de color rosa). Per a una persona del segle XVIII, la idea d'una dona que segrega cervesa pels pits era equiparable a la de la morfologia d'un ignot marsupial, que llavors encara s'ubicava en el mateix pla de realitat que un unicorn.

Hi ha un tipus de confusió creada per la simple ignorància i una altra d'intencionada i perfectament calculada. Quan Lavrov apel·la als imaginaris orígens semítics de Hitler sap que està sembrant en el camp adobat del Walt Disney congelat i altres rucades pròpies de la cultura popular. Sempre trobarem alguna plana web que ens corrobori això i el que convingui. Al segle XVIII van fer l'Encyclopédie i ara tenim el TikTok: gran progrés.