Per arribar a més gent

Començ a escriure aquest article a bord d’un Boeing 777-200 operat per American Airlines que em duu de Barcelona a Nova York i m’assalta un dubte: i si el que ens han volgut fer creure no és del tot cert?

Nins i nines de la meva generació, que si voleu podem anomenar millennials o fills del Club Súper 3, d’en Guai o d’en Babalà, vàrem créixer pensant que el català era una llengua quasi normal. La podíem sentir a alguns canals de tele, la podíem parlar a ca nostra i d’alguna manera intuíem que per anar bé a escola ens aniria millor dominar-la. Després vàrem créixer i alguna cosa es va enrarir: hi hagué qui ens provà de fer creure que el català servia pràcticament per a tot menys per triomfar. Que que complicats que eren, els pronoms febles, i que expressar-se en català, o mallorquí, o valencià, o com se’n digui a cada racó del domini lingüístic, feia “pagès”. Dubt que cap persona que es dedica a la literatura, a la música o al cinema, a qualsevol art que es relacioni amb les paraules i que ho faci en la nostra llengua, no hagi hagut de respondre mai la pregunteta, acompanyada d’aquella mirada condescendent: i per què, en català?

Ara, a bord d’aquest Boeing 777-200 operat per American Airlines, pens que em ve de gust respondre’ls. Pens que Carla Simón ha aconseguit el que cap cineasta de l’estat espanyol havia aconseguit en gairebé quaranta anys: guanyar l’Os d’Or de la Berlinale amb la seva pel·lícula Alcarràs, rodada en català. Pens que Irene Solà deu haver perdut el compte de les traduccions a altres idiomes que s’han fet del seu merescudíssim bestseller neorural i neomodernista Canto jo i la muntanya balla, fantàsticament acollit, no fa gaires setmanes, a la Fira del Llibre de Londres, on la cultura catalana era convidada d’honor. I el mateix amb Tina Vallès, amb la seva La memòria de l’arbre, i Marta Oriols, amb Aprendre a parlar amb les plantes, i Eva Baltasar i el seu Permagel… També pens en èxits no tan recents, com el de Jaume Cabré o Maria Barbal, que gràcies a les seves novel·les escrites en català es ficaren el públic alemany a la butxaca, venent centenars de milers d’exemplars. Potser algú els va demanar a ells com així feien cinema o literatura en català?

Som en un Boeing 777-200 operat per American Airlines i sé que aquest dijous parlaré a Nova York sobre els meus llibres escrits en català amb Megan Milks, en el marc de la jornada 'Live for Arts: Culture Beyond Limits', convocada per Rata Cultura amb la complicitat de Melià Hotels. Sé que la setmana que ve conversaré amb Manolo Gil, del PEN Català, i amb Miguel Gavilán, del PEN Argentina, sobre literatura LGBTQ+ catalana a la Feria del Libro de Buenos Aires. I em pens que la meva activitat, la meva trajectòria, que no és ni de bon tros la més resplendent ni sortada de la cultura que viu i redeviu en català, és una fantàstica resposta a l’eterna pregunteta: a ses Salines, a Nova York, a Buenos Aires i a Barcelona, jo escric en català per arribar a més gent.

Sebastià Portell és escriptor