Assetjament és l’ús de la força, la coacció, les burles, les amenaces feridores o la humiliació de l’altre a través de continuades accions hostils per desacreditar la persona o sabotejar la feina de la persona, i que s’allarguen en el temps. Aquesta situació malmet la dignitat, la llibertat i la intimitat de la persona assetjada, que pot acabar greument perjudicada psicològicament.
No ens equivoquem, malgrat l’opinió general, la persona assetjada ho és precisament perquè mostra unes capacitats o qualitats singulars o un rendiment de treball òptim o superior a la mitjana; per tant, la necessitat de la persona assetjadora és treure’s del davant a qui li provoca sentiments d’inferioritat.
En l’àmbit que ens ocupa, casos d’assetjament sexual, laboral i abús de poder per part de la direcció en centres educatius públics o sostingut amb fons públics que afloren a la llum pública de manera recurrent, es fa necessari exposar algunes consideracions. Malauradament, molt sovint ens arriben a la federació d’ensenyament del sindicat casos que tenen poca o nul·la atenció per part de l’administració quan es tracta d’assetjament laboral, i són comptats els que es resolen amb algun tipus de reparació a la persona assetjada. En canvi, són molts més aquells en què la víctima és doblement agredida quan decideix denunciar a causa de la presumpció de culpabilitat, atès que l’equip directiu sol haver informat negativament de la persona i es dona més crèdit i fiabilitat als arguments dels equips directius.
Una altra consideració a fer és que tan o més important que una formació en gestió eficaç dels centres és que els equips directius tinguin formació en l'àmbit emocional i tinguin qualitats personals assertives, respectuoses i dialogants, però per a això no cal crear un centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears. La tasca de control de la gestió dels equips directius s’ha d’exercir des d’Inspecció Educativa i la formació dels equips directius, des dels Centres de Formació del Professorat.
L’estructura del Pla de convivència està dirigida cap a la protecció del menor, però la protecció va més enllà. Dins un sistema en què es permet abús de poder i assetjament, encara que no sigui a l’alumnat, aquest es pot sentir igualment afectat per l’establiment d’un clima malsà de relacions entre els adults. Un grup d’alumnes pot tenir desavantatges respecte d’un altre en funció de la relació de la persona tutora amb l’equip directiu.
Quan l’assetjament es produeix a l’alumnat, el gravíssim greuge que provoca, no només a la persona, també a tota la comunitat educativa, és difícil de conjecturar i no només es pot resoldre en una falta administrativa, ja que l’assetjament sexual està inclòs en el codi penal.
Si pretenem que la joventut s’impliqui més en la presa de decisions en els seus respectius centres educatius, hi hem de posar els mitjans i fer-nos càrrec que han de ser llocs on l’assetjament i la coacció no hi tinguin cabuda. Han de ser espais protegits.
L’assetjament sexual, l’assetjament laboral, l’assetjament entre iguals o el ciberassetjament són un corc que crivella les relacions, i l’administració educativa ha d’afrontar de cara i de manera peremptòria un problema que és, dissortadament, més comú del que els mitjans de comunicació ens mostren.
Cristina Salom i Ferrer és la delegada de la Federació d’Ensenyament de CCOO Illes Balears