Assumir per sempre els postulats de l’extrema dreta

Segurament és massa prest per treure conclusions del que ha significat la primera experiència d’un PP presidint el Govern balear amb el suport parlamentari de Vox. Però una de les que es comença a apuntar és que el PP és capaç d’assumir part de les demandes del partit d’extrema dreta per tal d’aprovar les coses més importants per a un govern: la investidura i els pressuposts. El context intern de Vox no ho feia gens fàcil per als populars: crisis internes, transfuguisme i episodis de molta pressió per part d’Abascal per rompre els pactes d’investidura autonòmics. Tot i això, el grup parlamentari de Vox continua sent l’indiscutible soci del govern al Parlament i l’aprovació dels pressuposts de l’any 2025 referma aquest fet.

L’estratègia de la senyora Prohens per fer-ho possible ha consistit a no interferir en els assumptes interns del grup parlamentari per tal de no comprometre el suport de cap dels diputats i, el més rellevant, implementar part de les demandes polítiques del seu soci. Això fa possible tenir a disposició els vots de Vox (i els seus trànsfugues), mentre ells poden “vendre”, tant a Madrid com als seus votants, que estan obligant el PP a implementar la seva agenda política. Les principals tesis ideològiques de l’extrema dreta filtrades a les polítiques d’aquest govern comprenen quatre grans temàtiques: les referides als imposts, a la llengua catalana, a l’ocupació d’habitatges i als migrants. Mesures com l’eliminació de l’impost de successions, el disseny i dotació d’un pla de segregació lingüística o, més recentment, el rebuig d’acollir menors no acompanyats i la creació d’una oficina antiocupació n’han estat els exemples mediàticament més visibles.

A l’hora d’anunciar aquestes mesures, el Partit Popular, com faria qualsevol altre partit principal d’una coalició, s’identifica amb elles fins al punt de semblar que no és una concessió. La qual cosa té com a objectiu no només fer l'efecte de coherència i unitat, sinó també de control. L’únic cas en què els populars no s’identifiquen completament amb les mesures de Vox és quan aquestes es perceben com a més divisives per al seu propi electorat, com podria ser el cas de la segregació lingüística. Sigui com sigui, el gran perill és que els milers de votants del Partit Popular s’acostumin a sentir el nou posicionament dels seus representants, augmentant el risc que ells també assumeixin aquest argumentari. No es pot subestimar l’enorme capacitat pedagògica que tenen els polítics, amb el seu halo i visibilitat pública. De fet, no és esbojarrat hipotetitzar que part de l’electorat que avui dona suport a l’extrema dreta de casa nostra varen ser radicalitzats en contra de la llengua catalana durant l’època de l’expresident Bauzá.    

La pregunta més rellevant per al mitjà i llarg termini del sistema polític de les Balears és fins a quin punt el PP farà seva l'agenda política de Vox. Sabem que la competició pels seus votants ho incentivarà, especialment quan s’acostin les eleccions. Però, més enllà de qualque aclucada d’ull durant la campanya electoral per tal d’atreure el seu electorat, tornaran a fer d’esmicolar el consens social entorn de la llengua catalana la prioritat del partit? Es convertirà la immigració en una de les seves principals banderes? El que en principi era una estratègia de màrqueting polític podria acabar esdevenint sentit comú dels seus votants. I un dels principals aspectes que podrien indicar l’inici d’un viratge del PP cap a l’extrema dreta és la seva important contribució a normalitzar una narrativa on la immigració és un dels principals problemes de les Illes Balears. Pel que ja ha passat a altres països, sabem que a continuació ens espera una escalada de propostes polítiques per donar-hi resposta. Una aposta sempre a l’alça en la qual, si tot continua així, el PP podria acabar-hi participant. 

Hem d’insistir que el nostre principal partit liberal-conservador hauria de comprometre’s a fer de mur de contenció contra el nativisme i populisme d’extrema dreta. Assumir el seu discurs pot ser temptador pel potencial electoral que suposa, però és irrefutable que va acompanyat de la degradació del consens social entorn dels drets humans. I fer de l’arribada de menors no acompanyats un dels principals problemes que tenim, a part de ser un engany, suposa fer d’un dels col·lectius més febles de la nostra societat un cap de turc per evitar parlar de coses vertaderament importants.