L’atenció a les persones grans després del covid-19

La crisi sanitària del covid-19 ha tingut conseqüències irreparables per a tothom, però molt especialment per a la gent gran. Un any després de l’inici de la pandèmia les seves conseqüències són encara ben vives, però, gràcies a la vacunació, estem veient com les mesures comencen a relaxar-se. I ha arribat el moment de reflexionar sobre els reptes de futur en l’atenció a les persones grans després del covid-19.

Molts d’aquests reptes són vells coneguts. La pandèmia ha posat en evidència mancances i problemes estructurals que s’han agreujat durant la crisi sanitària i als quals cal donar una resposta urgent per garantir a les persones grans l’atenció que es mereixen. Des d’ACRA fa anys que defensem i reivindiquem moltes d’aquestes qüestions, però ha arribat el moment que tothom –sector d’atenció a la gent gran, administracions públiques i societat– posem fil a l'agulla per repensar un model d’atenció a la dependència que ofereixi una atenció de qualitat, equitativa, universal. Una atenció adaptada a les necessitats de cada persona i a les característiques de cada territori que impliqui l’atenció primària i que respecti la idiosincràsia dels centres residencials per a gent gran, amb necessitat d’atenció mèdica, però que no són hospitals ni tenen voluntat de ser-ho. Per aconseguir-ho és imprescindible que Salut i Afers Socials coordinin de manera conjunta la seva actuació a les residències de gent gran. 

També és de vital importància enfortir la cooperació público-privada i centrar el debat en la qualitat que ofereixen les entitats i les empreses, ja siguin públiques o privades, en lloc de fer-ho al voltant de la titularitat. 

Necessitem un model flexible que doni seguretat, confiança i estabilitat, i que sigui coherent amb l’època que ens ha tocat viure. Un model que agilitzi els procediments i permeti a les persones utilitzar els recursos més adequats a les seves necessitats i preferències. En aquest sentit, cal que empreses i entitats ens adaptem a una societat que se sobreenvelleix amb uns perfils molt diferents, en un context de gran desenvolupament tecnològic i en un entorn domiciliari. En aquest marc, el repte per a les empreses i les entitats de serveis d’atenció a la gent gran és convertir-nos en plataformes de serveis adaptades a unes persones més diverses i exigents i que, molt probablement, demanaran un nou model d’atenció i de serveis.

Només amb un finançament adequat podrem oferir aquesta atenció de qualitat que tant fa que reivindiquem. Catalunya destina uns 1.500 milions d’euros anuals a promoció de l’autonomia personal, que inclou, entre altres coses, l’atenció a la dependència i a la gent gran. Com ja hem dit tants cops, és urgent i necessari disposar del finançament adequat per afrontar el repte del sobreenvelliment de la nostra societat. 

El sector necessita un mínim de 3.000 milions d’euros per crear un marc tarifari estable per als pròxims anys, tal com passa en l’àmbit de Salut, i millorar les remuneracions del personal. Quinze anys després de l’aprovació de la llei de la dependència, és urgent un increment substancial del finançament estatal i establir un copagament just i equitatiu entre els usuaris, que no està ben resolt per l’actual llei de la dependència.

Un dels dèficits estructurals que ha posat en evidència la pandèmia és el dèficit de personal d’infermeria. No hi ha prou infermeres per satisfer la demanda existent i les millors condicions professionals de Salut dificulten la retenció del talent a les residències. Catalunya necessita, com a mínim, 23.000 infermeres més per arribar a una ràtio comparable a la mitjana europea, que és del 9% per cada 1.000 persones.

Finalment, i no per això menys important, la pandèmia ha agreujat el desprestigi que pateix el sector en bona part de l’opinió pública, una percepció que es va arrossegant des de fa molts anys. Els motius són diversos i cal la implicació de tothom per capgirar aquesta imatge negativa: administració, empreses i entitats, professionals i famílies n’han de ser part activa.

Cinta Pascual és presidenta d’ACRA