Atreure els pitjors

Al final, l'Ajuntament de Palma es va fer enrere i no invertirà 1,4 milions d'euros (de l'ecotaxa, per a més inri) a fer promoció turística de la ciutat durant l'hivern –per allò de desestacionalitzar– a través d'influencers a les xarxes. O de nòmades digitals, com va puntualitzar la regidora de Turisme, Elena Navarro. La pressió dels socis de govern –de MÉS en particular– va ser efectiva en aquest cas, i Cort va desistir d'un projecte que anava en sentit contrari de la llei turística aprovada fa uns mesos al Parlament, i impulsada per un Govern balear dels mateixos colors polítics. La rectificació està bé, però va tornar a quedar en evidència que dins el PSOE persisteix el vell esquema mental que posa el turisme per davant de totes les coses: no només perquè el turisme genera llocs de feina (que molts siguin d'una qualitat tan magra que a la llarga degradin el mercat laboral ja és una altra història), sinó perquè també genera –o se suposa que genera– vots a les eleccions. Això, si més no, des d'una certa concepció de la política que encara no s'ha posat en el context de la triple crisi alimentària, energètica i climàtica.

També va quedar per definir qui eren o com eren aquests influencers, o nòmades digitals, que es pretenia atreure a les Balears amb aquests doblers (recaptats, insistim-hi, amb l'ecotaxa). Ni Navarro ni Jarabo ni ningú de Cort ho va concretar, però ens ho podem imaginar. Des del seu lax punt de vista, nòmada digital seria qualsevol turista proveït d'un terminal electrònic –tauleta, ordinador portàtil o telèfon mòbil– des del qual es puguin penjar fotos de Mallorca i dir que és amazing, wonderful o astonishing. D'ara endavant, quan veieu un guiri amb un portàtil penjant a Instagram les fotos del seu viatge en barca samba, o de la seva anada a Cabrera des de la Colònia de Sant Jordi, no torneu a pensar que és un penjat: es tracta d'un guru de referència, un nòmada digital que va pel món lliure i capitalista generant beneficis per on passa i que ha tingut a bé venir a promocionar-nos. Si, a més, ho fa a l'hivern, i el que fa és penjar fotos de la serra de Tramuntana en la verda ufanor de les pluges (si mai tornen les pluges), o del Vuit de la rosassa de la Seu, doncs això encara té més premi.

L'atracció de talent és la principal lliga en què competeixen, o s'afanyen a competir, les ciutats capdavanteres del món. Londres, Nova York, Berlín, Tòquio, Copenhaguen o Milà (Copenhaguen és interessant com a referència, perquè és d'extensió, població i PIB comparables a Palma) es disputen centres de recerca, parcs tecnològics (què n'hem fet, del Parc Bit?) i instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional. També Barcelona i Madrid lluiten per situar-se entre les primeres posicions mundials de ciutats que són StartUp Hubs. Palma (i Mallorca, i les Balears) també atreu talent, però de l'altre: tots els vividors, ganduls, torrapipes, venedors de xarops i cercadors de doblers fàcils (per no parlar de narcos i altres formes de delinqüència organitzada) saben que tenen en aquestes illes la seva terra promesa: un mercat especulatiu completament descontrolat, a causa de la desídia d'alguns i la cobdícia de molts, on cadascú pot actuar exactament com li dona la gana, sense cap respecte per l'entorn, perquè ni els mateixos illencs mostren ni demanen aquest respecte, només doblers. Venen de països europeus i americans, que ens exporten gustosament el pitjor de les seves societats. Hem aconseguit, i per golejada, atreure els pitjors de tot arreu. I a l'hivern, tot sigui dit, ja fa temps que també hi són. Només falta pagar-los (i de l'ecotaxa!) perquè encara en venguin més.

Sebastià Alzamora és escriptor