Atropellaments

La gent, quan escolta o llegeix el sintagma “animals a la carretera”, pensa en animals atropellats. O això em passa a mi, un sensible sense remei –o un sàdic, vés a saber–. A partir d’ara, els lectors mallorquins també podran pensar en el primer llibre de l’escriptor pobler Francesc Company (1976), Premi Mallorca de Poesia 2018 i publicat per Viena Edicions. Dir que el llibre de Company és poesia de l’experiència no és del tot inexacte, però sí reduccionista, sobretot perquè avui ja només parlen de poesia de l’experiència aquells que la detesten i, per tant, la pinten d’una manera interessadament simplificada i caricaturesca. No cal dir que la injustícia és total. En literatura, igual que en qualsevol altra disciplina creativa, les obres són valuoses pel que són i expressen, no pel corrent estètic en què s’emmarquen o per la tradició literària que assumeixen (mira que encara haver de dir aquestes obvietats l’any 2019, verge santa). Sigui com sigui, hi ha poemes de Company que tenen les principals característiques de la poesia de l’experiència: defugen l’abstracció a favor de les realitats concretes, usen un llenguatge directe i clar en lloc d’una retòrica hiperculta, la veu poètica –que pot coincidir més o menys literalment amb la del poeta– parla d’ella mateixa amb una dicció autobiogràficament despullada... En són exemples els poemes 'Zoo Club', una recreació entre vitalista i nostàlgica dels anys festius de la joventut, i 'Exercici de piano', que tracta àcidament les relacions entre pares i fills des d’un punt de vista filial. “Si vos hi haguéssiu dedicat / tan sols un poquet més, papàs, / aquest teclat aferradís / podria ser el d’un piano”. També hi ha poemes més críptics, amb més pes de les metàfores que del fil discursiu, però són una minoria. El to i l’esperit generals són pessimistes, penombrosos: amors tristos i difícils, morts, amistats que han acabat malament... Això diu el brevíssim poema 'Celebració': “Plora, fill. / Perquè ja has nascut”. El poema que dona títol al llibre, per cert, parla d’animals atropellats per cotxes, sí, però sobretot d’humans atropellats per la vida.