Com aturar Trump
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demostrat un total menyspreu pels controls i contrapesos que durant molt de temps han protegit la democràcia nord-americana. Mentre l'autoanomenat rei tira endavant amb una històrica acumulació de poder, gran part del món l'observa amb temor, conscient que la creixent il·legalitat i corrupció del seu govern no només atempta contra la constitució dels Estats Units sinó també contra el que queda de l'ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Un retorn a un món dividit en esferes d'interès de grans potències sembla cada cop més probable.
Però davant del revisionisme nord-americà, els governs, les empreses i les organitzacions civils a l'estranger tenen més poder del que creuen. Hi ha cinc mesures que poden prendre per crear contrapesos externs a l'administració Trump i les forces antidemocràtiques en general. Aquestes últimes projecten una llarga ombra a tot el món, però amb un plus de coratge i amb la força de la solidaritat, les coalicions prodemocràtiques podran unir forces per lluitar.
El primer que han de fer és unir-se i fer tant de soroll com sigui possible. Els autòcrates en potència depenen de mantenir els adversaris dividits: maximitzen el temor d'individus i governs fent-los creure que estan sols davant del perill. Però imaginem el que passaria si tots els governs de les Amèriques (amb algunes excepcions, com l'Argentina) denunciessin de forma clara i reiterada els plans de Trump per al Canal de Panamà i el Canadà i es neguessin a referir-se al golf de Mèxic com a "golf dels Estats Units". De fet, podrien rebatejar-lo col·lectivament com a "golf de les Amèriques".
Una altra opció és que tots els governs de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic i de la Unió Europea emetin una declaració conjunta per rebutjar l'afirmació de Trump que Ucraïna va iniciar la guerra amb Rússia i insistir en la veritat: que Rússia va violar la sobirania territorial d'Ucraïna. Els 57 membres de l'Organització de Cooperació Islàmica podrien presentar a l'Assemblea General de les Nacions Unides una resolució de censura contra qualsevol proposta d'expulsar els palestins de Gaza (com la que Trump va fer el mes passat) i reafirmar alhora el compromís col·lectiu amb un estat palestí.
Una altra mesura que fins i tot podria tenir més pes seria que els països europeus (els membres de la UE més Suïssa, el Regne Unit i Noruega) s'unissin a socis estratègics com el Canadà, el Japó, Corea del Sud i Austràlia per explicar el caos mundial que desencadenaria Trump si intentés apoderar-se de Groenlàndia per la força i legitimés així l'ús de la guerra. Cal formular aquestes protestes una vegada i una altra en tots els fòrums internacionals pertinents.
El segon pas és donar una resposta contundent a les provocacions de Trump, fins i tot arribant a l'absurd. Si els Estats Units apugen els aranzels, els altres governs han d'anunciar que els apugen el doble. Això no és una negociació, és una guerra de fanfarronades. Els Estats Units podran ser l'economia més gran del món, amb un PIB de gairebé 28 bilions de dòlars, però la suma de les economies dels estats membres de la UE, el Regne Unit, Noruega, Suïssa, el Canadà, Mèxic, el Japó, Corea del Sud i Austràlia és un 25% més gran, amb un total de gairebé 35 bilions de dòlars. En comptes d'acudir a la Casa Blanca a pregar una exempció a les guerres comercials que s'acosten, el millor que poden fer els líders mundials és presentar un front unit.
En tercer lloc, contrarestar la il·legalitat de Trump apel·lant al dret. L'estat de dret és més que un mer codi de conducta sancionat per autoritats degudament constituïdes: és un sistema dissenyat per derivar les disputes del camp de batalla als tribunals, de manera que els adversaris s'enfrontin en una justa jurídica davant d'un àrbitre imparcial en comptes d'apel·lar al combat armat. Si l'administració Trump ignora o rebutja les lleis del seu país i el dret internacional, els governs, les empreses i les organitzacions civils a l'estranger han d'utilitzar els seus propis tribunals per pledejar fent valer els seus drets.
La guerra jurídica o lawfare pot ser molt útil en la lluita contra la corrupció i el delicte econòmic. Quan accions de funcionaris nord-americans violin contractes transfronterers o atorguin avantatges il·legals en acords comercials internacionals, les fiscalies locals han d'aplicar la legislació nacional. Això pot ajudar a crear una zona de legalitat per al comerç mundial (però en cap cas no s'hauran de lliurar a venjances o iniciar procediments legals amb motivacions polítiques).
El quart pas que han de fer altres països és crear un pròsper sector tecnològic nacional. Trigaran temps, però hi ha poques coses més importants a llarg termini. Els governs i els ciutadans han de comptar amb alternatives a la tecnologia nord-americana o xinesa, sobretot a la fase d'intel·ligència artificial de la revolució digital. A més (com bé sap la UE), per competir amb les megatecnològiques actuals cal eliminar barreres comercials i integrar els mercats de capitals, dos passos importants per augmentar el poder regional a l'escena internacional.
Finalment, l'administració Trump ha deixat clar el menyspreu per les institucions multilaterals, amb accions com rebutjar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU i supeditar l'ajuda nord-americana a projectes d'agències de l'ONU a la pregunta de si "reforcen la sobirania nord-americana limitant la dependència respecte d'organitzacions internacionals o estructures de governança global". Altres països (en particular les potències mitjanes en ascens) han d'aprofitar aquesta oportunitat per prendre el control d'aquestes institucions.
Per exemple, és hora de descartar el Consell de Seguretat de l'ONU. Els membres permanents mai no acceptaran reformar-lo, i continuaran vetant les resolucions que afectin els seus interessos (com van preveure els fundadors de l'ONU). El veto de Rússia al Consell de Seguretat ja ha convertit l'Assemblea General en el principal fòrum per tractar qüestions relatives a la invasió russa d'Ucraïna.
Potències mitjanes en ascens com l'Índia, el Brasil, Mèxic, Sud-àfrica, Nigèria, Egipte, Indonèsia i l'Aràbia Saudita han d'aprofitar l'oportunitat brindada per la paràlisi o connivència de les grans potències per posar les institucions globals a to amb la configuració real del poder al món. Han d'insistir en una representació igualitària i promoure la presa de decisions per majoria ponderada perquè cada país tingui el grau d'influència que li correspon. Donar suport a aquestes reformes pot ser molt avantatjós per a la UE, però independentment del seu suport, un sistema internacional dissenyat pels vencedors de la Segona Guerra Mundial està condemnat a canviar o enfonsar-se en la irrellevància.
Són mesures radicals. Però el líder del país més poderós del món està posant en pràctica una agenda radical. El sistema nord-americà de controls i contrapesos és el principal mecanisme de protecció de la democràcia, però el món li pot donar un cop de mà.
Copyright Project Syndicate
