Aurores a tot arreu
Va ser una troballa certament històrica quan, el 20 d'octubre de 2022, van ser identificades les restes d'Aurora Picornell a la fossa número 3 del cementeri de Son Coletes, a Manacor. Era enterrada juntament amb quatre dones més, que després es va poder confirmar que eren les conegudes com les Roges del Molinar: Belarmina González, Catalina Flaquer i les dues filles d'aquesta, Antònia Pasqual i Maria Pasqual. Totes havien estat assassinades. Els seus cossos no havien estat llençats dins una fossa comuna a Porreres, com s'havia pensat fins aleshores, sinó, com hem dit, a Manacor. A Porreres sí que hi van dur els cossos del pare i el germà de n'Aurora, Gabriel i Ignasi Picornell, també assassinats. Una família sencera, assassinada. L'anàlisi de les restes va permetre observar fins a quin punt els botxins s'havien acarnissat amb Aurora Picornell: l’havien disparat tres vegades al cap, una a les costelles i una altra a una mà. També tenia el peroné trencat, conseqüència de maltractaments i tortures. Les altres Roges del Molinar van patir el mateix calvari, no hi va haver pietat ni dignitat. Sembla que algú, dins un cafè, es burlava de la seva mort, exhibia uns sostenidors tacats de sang i afirmava que eren els d’Aurora Picornell.
Esqueixant la foto d'aquestes dones, l'encara president del Parlament Balear, Gabriel Le Senne, feia dues coses: aplaudir simbòlicament les atrocitats que es van cometre en contra d’elles, i al mateix temps, insultar i escarnir literalment la seva memòria. Le Senne es va descompondre davant tothom i, després de la desgraciada escena que va muntar, ell mateix va dir en algun moment que “mai en quaranta anys no s'havia vist en aquesta Cambra una cosa com aquesta”. En efecte, al Parlament Balear s'havia vist, al llarg de les darreres quatre dècades, aproximadament de tot, però mai una infàmia de tal envergadura. Les imatges de Le Senne actuant violentament contra Mercedes Garrido i Pilar Costa, i després esqueixant furiós el full amb les fotografies, causen tristesa. I escarrufen.
L'autèntic responsable d'aquesta situació és, per descomptat, el PP. Els balbucejos de Sebastià Sagreras o les paraules buides de Marga Prohens, convençuts d'estar entrenats en la tasca de deixar enrere els escàndols que periòdicament sacsegen el seu Govern, no serveixen davant d'uns fets d'una gravetat incompatible amb la democràcia. La rèplica de l'Ajuntament de Palma, prohibint que les biblioteques públiques facin difusió de la biografia (excel·lent, d'altra banda) d'Aurora Picornell escrita per David Ginard, confirma les tendències feixistoides d'aquesta vergonyosa generació de la dreta balear.
Lluny de dimitir o ser destituït, Le Senne va escainar unes falses disculpes i després va intentar, com fan sempre els de la seva corda, aparèixer com a víctima: no sé què d'una persecució del govern corrupte de Pedro Sánchez, i el ja suat repertori de mentides amb què el PP i Vox intenten culpar els altres d'allò que fan ells. Tanmateix, això no va enlloc. Involuntàriament, Le Senne va aconseguir, en pocs segons de geniada, fer palès de quina pasta violenta i covarda estan fets ell, els del seu partit i els que consenten governar amb ells. I sobretot, ha aconseguit que la imatge d'Aurora Picornell s'hagi fet omnipresent aquests dies i s'hagi convertit no tan sols en una icona de l'esquerra de les Balears, sinó també de tot l'estat espanyol i, molt especialment, d'aquest territori tan volgut per la dreta ultranacionalista del PP i Vox, conegut com els Països Catalans. Enhorabona, poll entrat en pastura. Ja ho hauríeu de saber, els feixistes: podreu vèncer (poca estona), però mai no convèncer.
