Autopista cap a l’escòria
EscriptorEl sindicat CGT ha denunciat el Consell de Mallorca a Inspecció de Treball de les Balears, per haver exposat els treballadors de l'autopista Llucmajor-Campos a la manipulació d'escòries tòxiques sense les degudes mesures de protecció, durant els quatre mesos que fa que dura aquesta obra. Uns dies abans, fins a set entitats ecologistes (Plataforma Antiautopista, GOB, Terraferida, Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom) van presentar denúncies a la Conselleria de Medi Ambient, i al Consell de Mallorca mateix, per l'ús d'aquestes escòries tòxiques (metalls pesants, dioxines, furans i PCB, tots altament nocius per a la salut humana) procedents de la incineradora de Son Reus. Els ecologistes han fet fer analítiques dels materials a un laboratori independent, i els resultats són alarmants: ja s'han abocat unes 20.000 tones d'aquesta porqueria (en lloc de les 1.400 anunciades pel Consell), que amb la pluja i el vent contaminaran inevitablement les terres de conreu i l'aqüífer de la zona. Això s'ha de sumar al mal que ja hagin pogut causar als obrers que hi han fet feina. Miquel Ensenyat va intentar justificar la construcció de l'autopista amb l'excusa infame que no volia “dur morts damunt l'esquena”. Es veu que emmetzinar camps i aigües no li devia causar tant de disgust. Ni a ell, ni a Mercedes Garrido, ni a tots els responsables del despropòsit que representa aquesta autopista, incloent-hi l'empresa TIRME (que gestiona la incineradora de Son Reus) i la UTE que la construeix, sospitosa de coses que no són exactament joc net.
Tot en la història d'aquesta autopista (no autovia ni desdoblament, com també s'ha volgut fer colar des del Consell, seguint l'exemple de Jaume Matas quan va construir la d'Eivissa) ha estat una calamitat: des de la concessió de les obres fins a les conseqüències que se'n derivaran. Perquè el problema no és només l'autopista, sinó l'explosió d'urbanisme salvatge que ve al seu darrere. A Llucmajor, els de sempre fa temps que tenen plans per posar ciment fins a multiplicar per tres o per quatre la població actual. A Campos, també els de sempre van tan endarrer de cimentar el que sigui, que mentre esperen que estigui per fi enllestida la seva somiada autopista s'han d'esbravar fent llevar palades de posidònia del seu odiat Parc Natural del Trenc. Perquè, al final, l'argument de la pel·lícula de l'autopista és el de sempre: que quatre desaprensius s'omplin les butxaques, a costa no ja del paisatge de Mallorca sinó també, si fa falta, de la salut de les persones. D'escòria, i ben tòxica, no n'hi ha només al paviment de l'autopista.
Un estrany automatisme mental fa que molts mallorquins diguin pestes encara dels ecologistes (“només embossen”) mentre aplaudeixen els especuladors (“donen feina”). Farien bé d'aturar-se a pensar (com explicava Margalida Ramis al seu article de la setmana passada) que els ecologistes no en treuen ni un cèntim, de la seva feina, mentre que els altres s'enduen els doblers també a palades, com la posidònia. A canvi d'uns llocs de feina no tan sols pèssimament remunerats, sinó que ara també resulta que són perillosos per a la salut dels obrers. Que Inspecció de Treball analitzi amb cura però amb urgència la denúncia de CGT i les proves aportades per les entitats ecologistes, i que en cas de confirmar-se (com tot indica) l'alerta de contaminació, faci aturar immediatament les obres. L'autopista era innecessària i injustificada, però que a damunt ens corrompin l'aigua i el camp ja és intolerable.
