Els avantatges de tenir raó (1924)

De l’article de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (18-XII-1924). Demà farà noranta-vuit anys de la mort de Joan Crexells, humanista, filòsof, economista, periodista, una autèntica jove promesa del noucentisme que una intervenció quirúrgica errònia va matar quan només tenia 30 anys. Dimarts vinent complirà un segle aquest article que la dictadura de Primo de Rivera va censurar en plenes protestes per la guerra espanyola contra els independentistes marroquins.

Hi ha a un cap de món els optimistes sistemàtics, i a l'altre cap els pessimistes sistemàtics. Els optimistes sistemàtics creuen que defensar la raó i la justícia porta tard o d'hora a la victòria; els pessimistes sistemàtics creuen que el que porta a la victòria no és la raó ni la justícia, sinó la força que hom empra en defensar-les. La victòria, diuen els primers, és el premi a la virtut; la victòria, diuen els segons, és la conseqüència de la força. El contrast entre aquests dos grups de gent es nota en tots els aspectes de la vida. En la vida privada, com en la vida pública, hi ha els homes o els pobles que es refien de la justícia d'una causa, i els que es refien de la força aplicada a la seva defensa: els idealistes i els realistes. Els uns mesuren el valor d'una posició per la banda del seu contacte amb l'ideal; els altres per la banda del seu contacte amb la realitat. Ara, aquests dos grups de persones, quan posen les seves posicions a l’extrem de rigor, tot sovint no s’entenen. En realitat, a aquell qui estima una causa justa, no li importa que triomfi; en té prou amb la compensació moral de defensar una causa justa; al qui defensa una causa per la força que té, l’únic que li importa és el triomf, no li importa la justícia. Parlen, en suma, tots dos llenguatges diferents. L’un troba la seva satisfacció en la línia de l’ideal; l’altre, en la línia de la realitat. [...] Ambdues posicions repugnen la nostra consciència. Evidentment, triomfen sovint els ideals injustos. Per tant, l’adaptació de l’ideal i la realitat no existeix. La dada immediata de la nostra consciència és aquesta: no és cert que un ideal de justícia triomfi per ell mateix; sovint triomfen ideals injustos. Però, en canvi, defensar un ideal just dona un cert avantatge respecte de defensar un ideal injust. Tenir raó no és una arma decisiva per a obtenir la victòria. Però, tanmateix, és una arma. Tenir raó és un punt d’avantatge sobre no tenir raó. En què consisteix i com es fa valer aquest avantatge? Per a respondre cal tenir present que és evident que l’home vulgar, que no té cap interès en pro o en contra d’una tesi, està a favor de la tesi injusta. És molt possible que si la tesi injusta li representés un interès, es llançaria furiosament a favor d’ella. Però, en totes les altres coses que no l’interessin, no sols es decantaria per la cosa justa, sinó que, àdhuc per contrapès, s’hi decantaria amb veritable passió. La qual cosa vol dir que el parer d’un home neutral a favor de la tesi justa és gratuït, mentre que el mateix parer a favor d’una cosa injusta s’ha de pagar. I com més injusta és la cosa, com més mancada de raó és, més puja el preu del parer dels humans a favor d’ella. Talment puja, en ocasions, que resulta un mal negoci adquirir-lo. Tots els ideals tenen un preu, s’ha dit. És molt possible. Però, passa que tot sovint el preu és tan alt que no resulta pas rendible l’adquisició. [Segueixen 51 línies tapades per la censura de la dictadura].