Aventures de Froilà al regne de les rialles
Tot el que té a veure amb el fill gran de la infanta Elena (i net també gran del rei i la reina emèrits, Joan Carles i Sofia) és motiu de befa i riota generals. Les darreres notícies sobre aquest jove derrapador han format una seqüència en dos temps: primer temps, Froilà és enviat per sa mare a Abu Dhabi, perquè s'hi estigui amb el padrí, sembla que amb l'objectiu d'allunyar-lo dels focus periodístics i evitar així que protagonitzi més escàndols dins el món del que ara es coneix com a oci nocturn. Segon temps, Froilà torna d'Abu Dhabi a Madrid, amb permís matern o sense, i el primer que fa és ficar-se de cap dins una sauna que funcionava com a after tirant a depravat, amb menors, personatges d'ultradreta i (l'aportació del dia) cocaïna rosa (i amb l'aforament doblat, cosa que va motivar el tancament de l'antre per part de la policia). Tant d'anada com de tornada, el fart de riure ha estat d'antologia: a Espanya, només Pilar Eyre no deu riure amb les gamberrades d'en Froilà. I això que al personatge li hem de pressuposar una formació de gran nivell: si el seu tiet Felip és conegut per haver estat intensament preparat per ser rei d'Espanya, a Froilà li correspon una part alíquota de preparació: només que estigui la meitat (o un terç, o un quart) de preparat que son oncle, ja aniria sobrat per excel·lir. Elena ha cuidat especialment la formació dels fills: a la nena, Victòria Frederica, la duia als toros, fins i tot quan encara era menor d'edat.
Tant com riem amb Froilà i, de fet, amb tot el que té a veure amb els Borbons i els seus voltants. Corinna fa un podcast des del qual amolla sense contemplacions els detalls més o menys sòrdids de la seva relació amb Joan Carles, i la premsa que abans adulava el rei que, segons ella, ens havia dut la democràcia, ara fa de carronyaire amb les restes de la seva figura, armada amb l'excusa que cal aïllar l'actual monarca de la corrupció dels anys de la Transició. Tant com riem amb ells i, de fet, tant com els protegeix aquesta riota: mentre en fem broma, no s'entra a fons en l'anàlisi del perjudici causat per la Corona als ciutadans. Una institució que comportava la baula de continuïtat amb el règim franquista, al voltant de la qual es va construir la Constitució del 78 i bona part del seu ordenament jurídic, precisament per fer-la inexpugnable.
Mentre riem, el so de les riallades ens impedeix entrar a parlar seriosament (no amb escarafalls patrioters, no amb insults i amenaces, no amb causes generals impulsades per jutges que es fan retratar als diaris afins amb motos de gran cilindrada, com el pobre Llarena) sobre la República que se li va robar a Espanya per la via de l'aixecament militar, el cop d'estat, la guerra civil i la dictadura; i, encara menys, de la República que els catalans reclamen com a forma de govern pròpia. El riure quasi sempre circula en doble direcció: nosaltres ens enriem d'ells, però no hem d'oblidar que ells, a la vegada, s'enfoten intensament de nosaltres.
