Les trampes de l'extrema dreta amb el dret a la vida

El nostre món és ple de contradiccions, la vida política també. La incapacitat de l’arc parlamentari espanyol per arribar a pactes d’estat, amb lleis que protegeixin drets fonamentals, condueix a una dinàmica de litigis i canvis legislatius permanents, que desacredita l’estat de dret i fatiga la ciutadania. Les formacions polítiques no es cansen de fer un ús partidista de les lleis com a estratègia electoral. Sense anar més lluny, Vox, que és un partit que no s’ha caracteritzat mai per la seva sensibilitat davant la vida, i menys si es tracta de la vida de les dones i dels immigrants, ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma de la llei de l’avortament, aprovada pel Parlament el febrer passat. Argumenten que la normativa, entre altres aspectes, podria vulnerar el dret a la vida. 

Els d’Abascal, a qui agrada molt retallar drets, se sumen a l’onada antiavortista de l’extrema dreta europea i dels conservadors dels Estats Units. No deixa de ser paradoxal, per no dir obscè, que la defensa del dret a la vida provingui dels que neguen la violència de gènere i són contraris a la recerca activa de migrants al mar per part d’organitzacions humanitàries com Open Arms. Des del 2003 a Espanya més de 1.200 dones han perdut la vida a mans de les seves parelles, i en una dècada s’estima que uns 27.000 migrants han mort engolits per les aigües del Mediterrani en el seu intent d’arribar a Europa. Totes aquestes vides acabades abans d’hora mereixen tanta protecció com les vides que comencen.

Que l’extrema dreta utilitzi el valor de la vida com a mercaderia electoral forma part del guió, però un cop constatat aquest fet, el problema de les barques atapeïdes de migrants a la deriva continua. La crisi humanitària dels refugiats posa de manifest les enormes dificultats que té Europa per protegir la vida de les persones que fugen dels inferns que hi ha a la Terra a la recerca d’un futur millor. Ja sabem que les solucions als grans problemes no són mai ni fàcils, ni simples, ni còmodes, però el que no es pot fer és girar l’esquena davant la mort evitable de tants éssers humans.

En aquests moments, a més de la vida dels nàufrags, el que està en perill són les arrels de la cultura europea, els valors grecs, la tradició judeocristiana, els drets humans de la Il·lustració. La situació és preocupant, i l’auge desbocat de l’extrema dreta la fa encara més preocupant. El recurs d’inconstitucionalitat a la llei de l’avortament és trampós perquè en nom de la protecció de la vida s’atempta contra la vida. Un modus operandi habitual de l’extrema dreta. Recordem que Matteo Salvini va jurar el càrrec sobre els Evangelis, un símbol excels de l’amor al proïsme, i després va tancar els ports italians als immigrants i va criminalitzar la solidaritat de les ONG dedicades al salvament marítim. Un proverbi rabínic diu "Qui salva una vida salva la humanitat". Qui no ho fa, o ho fa selectivament, com la ultradreta, condemna la humanitat. Això és el que està en joc el 23-J.