Avui per demà
Aquestes línies volen ser una crida a la mobilització per fer efectiu un compromís amb el futur. Aquest article sortirà imprès en paper el dia –dissabte, 28 de maig– que el GOB ha convocat a construir un gran mosaic humà a la plaça Major de Palma, una iniciativa a la qual s’han adherit una norantena d’entitats ciutadanes. ‘Avui per demà’ és el clam. Una voldria animar tothom a sumar-s’hi, per donar visibilitat a la necessitat d’aquest compromís. Però, sobretot, voldria animar tothom a signar, abans del 23 de juny, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que vol fer que la llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears sigui una realitat. El compromís amb el futur només pot tenir forma de llei, de lleis.
Sabem, demés, que les paraules sovint es fan servir per quedar bé i poc més. Hem comprovat que els conceptes –fins i tot aquells més carregats de sentit i d’urgència– es posen en boca de tothom com s’hi posa una cançó de moda, s’escriuen en discursos, es llegeixen en programes electorals, s’imprimeixen als logotips de qualsevol empresa i serveixen de lema al que sigui, però la seva presència no és ni mínimament proporcional al seu compliment. Constatam, dia sí i dia també, que el compromís no només no és allò que es pronuncia, ni allò que es promet, i que moltes de les accions polítiques fins i tot contradiuen allò que s’ha compromès. Per això, el compromís ha de venir estalonat per una llei.
El concepte ecologia ha estat assimilat per tots sense que les accions hi responguin. Quan encara no s’hi viu en conseqüència, sinó sobretot de la manera contrària, s’hi ha afegit la idea de la sostenibilitat, tan necessària com l’anterior, igualment sobreexplotada, manipulada i relativament poc posada en pràctica. No hem acomplit, ni de lluny, els objectius de la sostenibilitat –a escala local i mundial som del tot insostenibles– que ara s’ha aixecat la bandera de la circularitat. Passarà un temps que tot haurà de ser circular, o això es dirà, perquè no ho serà quasi res. Servirà, això sí, per gastar en congressos, pagar estudis sobre el tema i subvencionar projectes que duguin el concepte incorporat.
Davant totes aquestes paraules que hem buidat, s’hi han de posar lleis carregades de contingut. Lleis que, com la ILP que ara es promou, obliguin a valorar els projectes segons l’impacte que tindran sobre el futur i per a les properes generacions. Des d’ara mateix us dic que lleis recentment aprovades no haurien passat aquest examen. Des d’ara mateix us dic que la Llei de turisme que tan contents ha deixat els hotelers no la passaria. Però, a més d’aquests elements de control, necessitam lleis que posin límit al turisme, a l’especulació immobiliària, a arrasar arbres i terres per posar plaques solars –un negoci insostenible que es fa en nom de l’energia neta–, lleis que no es redactin ja consensuant amb els interessats la trampa que podran fer per esquivar-la. Aquí se sap molt bé això de “feta la llei, feta la trampa”. Idò davant tanta trampa, no queda més remei: lleis.
