Ayuso i els “tu mata”

Probablement interessada en ocultar darrere una capa de fems les desventures de la seva parella amb perruca pels jutjats de Madrid, on va anar a declarar per dos presumptes delictes de frau fiscal i un de falsedat documental, la presidenta Ayuso ha comparat el reconeixement de Palestina amb l’autonomia del País Basc, i Hamàs amb ETA. “Tu mata, que jo et donaré una comunitat autònoma. Tu mata, que jo et donaré un estat”. Això és el que hauria fet Sánchez ara, i els socialistes abans.

Ja sabem que l’extrema dreta viu de l’escàndol, que necessita l’ofensa i com més indecent sigui, millor per mobilitzar el vot i fer això que Milei anomena "guanyar la guerra cultural a l’esquerra". Però la diferència, i no és menor, és que Ayuso i diverses tribus mediàtiques afins pretenen que ella sigui el recanvi de Feijóo al capdavant del PP i, per tant, qui sap si candidata a presidenta del govern espanyol. Considerar que darrere l’aspiració d’autogovern dels bascos només hi havia el terrorisme i no pas una personalitat nacional pròpia és d’una baixesa moral pròpia d’aquests temps que conviden a preguntar-se quin mal hem comès per merèixer tanta indignitat.

La presidenta de Madrid és una frívola inculta que parla com si fos a la barra del bar. Perquè si alguna frase s’ha pronunciat a Espanya massa vegades, sobretot al llarg del segle XX, és “tu mata”. Darrere d'aquesta ordre van venir una guerra civil i una dictadura de la qual sí que es van aprofitar els avantpassats de molts que ara li criden “presidenta, presidenta”. I alguns encara en viuen.