Una balada a Missouri
Fa uns dies, els legisladors de Missouri van implementar a la Cambra un codi de vestir més estricte per a les dones, que els exigeix que es cobreixin les espatlles amb “americana, jaquetes o rebeques”. Segons la representant republicana Ann Kelley, el nou codi busca “promoure la igualtat entre homes i dones”. La qüestió és: de quin tipus d'igualtat es tracta? Cal esmentar que aquesta institució, segons les dades oficials, està composta per 116 homes i 43 dones. Com és evident, molt igualitària, no ho és, i el més destacable és que la persona que ha impulsat, d'alguna manera, aquest 'codi de vestir igualitari' és la representant estatal republicana Ann Kelley, mestra de professió i, com a dada curiosa, membre de l'Associació Nacional del Rifle.
Allò curiós és que el mes de juny de l'any passat, és a dir, fa uns set mesos més o menys, el districte escolar de Missouri també va aprovar el càstig corporal a l'escola, amb prèvia autorització paternal. Encara que la cort suprema dels Estats units va dictaminar el 1977 que el càstig corporal a les escoles era constitucional, molts estats han prohibit la pràctica i només 19 encara la permeten. L'opinió d'un ciutadà local, recollida per CNN, referent a l'aprovació del càstig és que “al final, això dona a l'escola una eina més per a disciplinar un nen, sense haver d'enviar-lo a casa suspès, on només jugaria a videojocs”. La pàgina web del districte escolar on es va aprovar la mesura diu que: “El càstig corporal és una opció només quan tots els altres mitjans alternatius de disciplina han fallat i s'ha d'administrar sense cap possibilitat de lesió o mal corporal”.
Així són algunes polítiques a Missouri, ensenyar a les dones com han de vestir-se per a aconseguir la igualtat i reformar els esperits dels nens mitjançant correccions que no han de deixar marques en el cos, però de les emocions ningú en parla, perquè allí a Missouri algunes persones són gent dura i amics del rifle a qui els braços i escots d'algunes dones molesten; a més, són gent sàvia que consideren que a alguns nens cal donar-los uns cops suaus, per no dir unes carícies salvatges, per a retornar-los al camí de l'obediència, perquè els nens rebels tampoc agraden a Missouri.
Ja sigui a Missouri, l'Afganistan, la Banya d'Àfrica o en el desert del Kalahari, per esmentar alguns llocs, la violència cap a determinats col·lectius es va adaptant als nostres temps, es dissimula i en continua l'existència en el més profund de les persones i es va transmetent de generació en generació. L'assumpte de la igualtat i la dignitat de les dones continua sent una assignatura pendent. L'edat, la manera de vestir, l'aspecte són milers de baralles que es van traient quan es considera oportú perquè, com va dir S. De Beauvoir, “l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits”; i així són algunes coses a Missouri, dones contra dones i progenitors contra fills i alguns són amics del rifle.
