Les Balears guanyen Ecoembes

Les lleis valentes han de superar molts obstacles i, fins i tot, poden acabar als tribunals. És el cas de la reconeguda Llei balear de residus i sòls contaminats de 2019, la primera d’Europa a marcar un objectiu ambiciós de prevenció de residus i protecció dels ecosistemes. El Govern d’aquell moment, amb el lideratge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, va ser qui va fer la passa que alguns poders econòmics varen voler titllar d’inconstitucional. Aquesta setmana, la Fiscalia General de l’Estat ha reconegut el dret dels territoris per anar a favor del medi ambient. I Balears guanya. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), després d’un recurs contenciós-administratiu d’Ecoembes, va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat considerant que la norma balear vulnerava les competències de l’Estat, en tant que establia objectius més ambiciosos de reciclatge pels envasos no industrials. Aquesta setmana l’informe emès per la Fiscalia, a petició del Tribunal Constitucional, conclou a favor del Govern balear. La decisió es fonamenta en l’article 30.46 de l’Estatut d’Autonomia que atorga “competència exclusiva en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits sense perjudici de la legislació bàsica de l’Estat i per al dictat de normes addicionals de protecció del medi ambient”. Per tant, més enllà de la regulació estatal de mínims en matèria mediambiental, Balears avala el seu dret de fixar nivells més elevats en la protecció del seu ecosistema. Al rerefons de tot aquest procés contenciós hi ha hagut diversos interessos i evidències.

D’una banda, la consideració d’Ecoembes (organització econòmica que integra les principals empreses i associacions d’envasadors, comerç i distribució), quant a les administracions del territori (Govern balear i Consell Insular de Mallorca, en aquest cas), és que no poden establir normes, ni programes, ni plans directors que siguin més exigents que els que planteja l’Estat. D’altra banda, l'octubre del 2020, el Govern balear ja va fer públic un informe demolidor, amb la dada de reciclatge real del 25% a les Balears, molt per sota de la mitjana estatal i dels objectius marcats per la Llei. Després de més dues dècades, quedava demostrada la ineficiència del sistema de recollida d’envasos i la necessitat d’impulsar nous mecanismes que, tal com avala la Unió Europea, ens permetin fins i tot superar el 75% que la Llei balear té per objectiu. Des de Rezero, treim diverses conclusions de tot aquest procés. Primer de tot consideram que aquesta era l'única resposta coherent i basada en el dret ambiental que podria haver resultat, atès que es reconeix el dret (i necessitat, vists els resultats del reciclatge real) que tenen els territoris a impulsar mesures i objectius més enllà del que estableix la norma estatal que, recordem-ho, és una norma de mínims, que els governs i administracions regionals poden superar com a mesura de protecció addicional del medi ambient. I aquest és un fet inqüestionable: els ecosistemes marins i terrestres de les nostres illes necessiten mesures efectives i ambicioses per mitigar l’impacte de la crisi climàtica i, molt específicament, per intentar pal·liar l’infart de residus que patim a causa de la proliferació dels envasos d’un sol ús que envaeixen les nostres vides i els nostres mars.

Malauradament, i això ho hem viscut en altres processos legislatius i de gestió sobre residus dels territoris, com el PRECAT20 del Govern català o la Ley foral de residuos de Navarra, sovint els interessos d’aquests sectors econòmics han arribat a obstaculitzar i frenar mesures i objectius que haurien servit per materialitzar la prevenció, la reutilització o la responsabilitat ampliada del productor als nostres territoris. Per això, avui més que mai i amb l’informe de la Fiscalia a la mà, és necessari que s’acceleri la implantació de les mesures i objectius previstos a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Balears que, en l’àmbit específic dels residus d’envasos, implica impulsar la reutilització de botelles (recordem que la Llei estableix objectius específics per a les botelles d’aigua, cerveses i refrescos) i que el nou Govern continuï apostant per la implementació del pilot del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) a Formentera, com una mesura enfocada al bé comú i a la protecció del medi ambient.