Les Balears han de gestionar el domini públic litoral millor que l'Estat

El Govern ha presentat com una fita històrica el traspàs d’algunes funcions de la gestió de Costes, una aspiració que es remunta dècades enrere i que finalment serà efectiva l’estiu del 2023. És, sens cap dubte, una gran notícia. Ara bé, cal entendre allò que no diuen els titulars. Les Balears no han assolit les competències de Costes pròpiament, perquè aquestes són responsabilitat exclusiva de l’Estat. El que podrà fer la comunitat serà, com la resta de les que ja tenen el traspàs assignat, gestionar i controlar determinats aspectes dels usos que es fan a primera línia del litoral, però sempre amb la fèrria mirada i el control estatal. El punt més calent i més conflictiu és l’explotació de la costa com a negoci o com a ús privatiu. Els casos històrics, com la piscina de Pedro Jota, o els més recents, com el Bungalow i les casetes dels Capellans, continuaran sota els dominis del Ministeri de Transició Ecològica. Serà, per tant, l’Estat qui tuteli i acabi decidint si es poden continuar explotant o no els negocis en cada cas. Això sí, les Balears podran pronunciar-se pel que fa a les noves peticions, i això no és poca cosa. Ara bé, Madrid també es reserva el dret de poder emetre un informe i marcar criteri. Això torna a demostrar que l’Estat es va construir de manera centralitzada i les ‘victòries’ en clau autonòmica necessiten una anàlisi en profunditat per saber si són reals.

Però més enllà d’aquesta continuïtat parcial que exercirà Madrid en l’aplicació de les seves competències exclusives, és important valorar que les Balears tindran potestat per millorar la gestió que s’ha fet fins ara, ja que seran responsables de les noves concessions. Com es pot comprovar en el reportatge que inclou aquest setmanari, no es pot donar per bona una gestió competencial que consent tenir usos privatius com negocis i accessos privats durant dècades, tot i que n’hagi caducat el permís. Més encara. Hi ha casos de negocis que han funcionat durant 30 anys o més sense un sol document oficial que ho autoritzi. L’Estat és gelós de les seves competències, però, en el cas de Costes, han mancat eficàcia i ganes de posar-hi ordre. Fins i tot s’han construït xalets i piscines en domini públic, que avui encara no han aclarit la seva legalitat. Les Illes han de demostrar que estan capacitades per tractar les noves peticions amb criteris, sobretot, ambientals i d’ús públic. En plena crisi climàtica, autoritzar bars damunt una duna és cosa d’altre temps. De fet, la Llei de Costes del 1988 ja ho diu clar: només hi ha d’haver al domini públic allò que no es pugui fer terra endins.