Han passat nou dies de la dimissió de Ruth Mateu i encara no entenc per què ella, o per ventura no m’agrada allò que he entès. La cadena d’errors que ha protagonitzat MÉS les darreres setmanes acaba amb l’encert que suposa designar Fanny Tur; un perfil eminentment cultural, i reivindicatiu. Una dona canyera a un govern on de vegades manca valentia política. I, a més, és eivissenca.
La crisi de govern deixa Biel Barceló calcinat. Ara mateix la presidenta Armengol, més que un número 2, té un problema. Ignor quina és la correlació de forces a MÉS, però a l’Executiu el pes que perd el responsable de Turisme és directament proporcional al que guanya Fina Santiago.
La setmana del teatre Principal de Palma dona com a resultat un clarobscur. Sobre la tediosa 'Cosí fan tutte', em remet a allò que ahir va escriure Mendiola unes pàgines més enrere. Res per afegir-hi.
La llum, l’aporta La Impaciència amb He vist balenes. Més que recomanable. Fa més d’una dècada que Salvador Oliva, Luca Bonadei i Rodo Gener donen matraca. Amb textos propis i adaptacions, lliures, de qualque gran. 'Radiografies', 'L’etern mecanoscrit', 'In-consciència', 'La marató', 'Ma perché Pirandello' i 'Z o l’habitació 113'. Profunditat, reflexió, humor, teatre bo no exempt de risc.
I ara una aproximació al conflicte basc, coincidint amb la culminació del desarmament d’ETA. Ni fet a posta. En aquesta ocasió no hi ha Bonadei –el substitueix Jordi Cumellas, que sempre està bé– i, a més, han fitxat la versàtil Clara Ingold i han tingut el bon gust de posar-se en mans de Xavi Núñez, que ha dirigit amb solvència. Sobre la novel·la gràfica de Javier de Isusi han fet un muntatge notable.
Les Illes necessiten més ‘impaciències’, i també uns polítics que entenguin d’una punyetera vegada la importància d’invertir en cultura i en les arts escèniques en particular. Amb prou feines una desena de companyies aconsegueixen surar al nostre territori.
Talent, en tenim de sobra i aquest cerca sortides... circuits i espais que siguin dignes de ser anomenats teatres. La resta, ja la posaran els creadors.
En una ciutat previsible de vegades pots trobar joies inesperades. La darrera, a la galeria Maior, al barri palmesà del Puig de Sant Pere. Un espai petit on ara es pot veure 'Friluftsliv', d’Olimpia Velasco. Natura, en harmonia.
Dibuixos inquietants, vinculant l’orgànic amb les construccions humanes. Seria un error no gaudir-la.
PD: La setmana que entra es commemorarà la proclamació de la República espanyola. El monument de la Feixina continua dret per la desvergonya dels nostres governants a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca.