La banca sempre guanya

Aquesta setmana hem conegut els resultats del 2022 de les principals entitats financeres del país. Els resultats de CaixaBank estan afectats per ajustos comptables arran de la fusió amb Bankia, sense els quals també hauria obtingut un gran increment en guanys, com els que han presentat el Santander i el BBVA. El govern espanyol va llançar un seguit de nous impostos, entre els quals un impost a la banca que moltes entitats estan estudiant portar als tribunals. Amb aquests guanys, ¿s’han acabat els arguments dels bancs per combatre el nou impost?

Moltes famílies ho estan passant malament, especialment les que tenen hipoteques a tipus variable i les que depenen de crèdits al consum o de targetes de crèdit per complementar despeses. Per altra banda, amb els tipus d’interès passa com amb la gasolina, que quan puja el barril de petroli, a l’acte augmenta el preu als sortidors, però quan el barril baixa, triga més a caure el preu a les estacions de servei. Doncs amb els interessos igual: quan el BCE apuja el tipus d’interès o l’Euríbor augmenta, automàticament els crèdits i les hipoteques pugen (si és el mes que toca revisió, esclar), però no necessàriament puja la remuneració dels comptes. Recentment han sortit alguns comptes nòmina més agressius, però si mires amb detall els trams remunerats, hi ha una asimetria molt gran entre el cost dels crèdits i l’interès dels estalvis. Pagar menys pels diners captats que el que es demana per prestar-los és la base del negoci bancari. “Els beneficis de la banca s’estan normalitzant. El que era anormal eren els tipus d’interès negatius i la rendibilitat dels bancs del passat. Anormal i perillós per a l’estabilitat d’un sector que és fonamental per a l’economia real”, va assegurar Goirigolzarri, president de CaixaBank.

I té raó. La inflació i la pujada de tipus avisen d’una nova etapa financera i d’inversions. Hi ha massa canvis al món per pensar que no sigui així. El problema és que quan tres bancs guanyen (encara que hi comptem el negoci internacional) 19.000 milions d’euros, que és gairebé el 2% del PIB, però milions de famílies es veuen afectades pels tipus d’interès, la funció social de la banca queda en entredit.