La por bancària que no acaba de marxar

Després d’un primer quadrimestre d’emocions fortes al sistema financer, ens hauríem de preguntar com pot ser que haguem tornat a col·locar-nos en una situació de dificultat i quines són les lliçons apreses derivades de les anteriors crisis. ¿Es podia haver evitat la crisi financera americana que es va iniciar amb la fallida del Silicon Valley Bank?

Hem viscut anys de tipus d’interès anormalment baixos i de barra lliure quant a finançament. Les polítiques del BCE i de la Fed s’han traduït en una circulació massiva de liquiditat en el mercat, que ha tingut com a contrapartida que un seguit d’empreses que haurien d’haver abaixat la persiana hagin sobreviscut finançant-se a condicions molt avantatjoses. Aquest finançament l’han obtingut perquè, davant la falta d’alternatives, els inversors han preferit canviar el seu perfil de risc i jugar-se-la amb empreses que comptaven amb models de negoci qüestionables i que suposaven un risc més alt, ja que així es podria obtenir una rendibilitat propera a la que obtenien abans de les baixades de tipus d’interès. Resumint: els tipus d’interès anormalment baixos ens han fet perdre de vista el dilema risc-rendibilitat.

El model de negoci bancari tampoc ha canviat al llarg d’aquests anys i, més enllà de l’impost sobre la banca o més requeriments normatius, continua sent un model arcaic i inflexible, que expulsa la gent gran del sistema financer. És un model amb horaris restrictius en què, per exemple, s’ha de demanar cita prèvia amb un gestor o s’ha de complir una franja horària per aconseguir fer un ingrés. Un model de negoci poc digitalitzat i amb uns costos d’estructura titànics en què les sucursals estan més a prop de ser cafeteries que oficines i en què per damunt de tot se situa el tan preuat benefici.

Les conseqüències de l’escenari anòmal del qual venim ja es comencen a notar. Les taxes de fallida a nivell global, tot i que encara són baixes si les comparem amb la seva mitjana històrica, ja comencen a repuntar ràpidament. I la pujada tan contundent de tipus d’interès que estem experimentant comportarà a mitjà termini que els préstecs de dubtós cobrament repuntin i, per tant, que tornin a posar en entredit la salut del sistema financer a nivell europeu, ja que aquest fet tindrà un impacte directe en el balanç de les entitats. La notícia, aquesta setmana, de les dificultats que travessen els bancs nord-americans PacWest i Western Alliance no són tranquil·litzadores. El sector de la banca regional segueix trontollant als Estats Units i caldrà seguir molt atents a l'evolució dels esdeveniments.

Amb els tipus d’interès a l’alça, l’alentiment del creixement i l’enduriment de les condicions de finançament, és lògic pensar que la tendència que estem veient quant a impagaments continuï a l’alça. Hem de tenir en compte que el creixement del crèdit corporatiu a Europa és nul a hores d’ara, i això té una doble implicació: per una banda, les empreses ja estan patint el fet que ja no hi ha tant diner en circulació i, per tant, és més difícil aconseguir finançament, i, per l’altra, les condicions de finançament que s’obtenen ja no són tan avantatjoses.

Davant aquest escenari, és imperatiu recuperar els nostres perfils de risc i prendre consciència que en qualsevol moment, si no aconseguim frenar aquesta tendència, podem tornar a tenir una crisi financera a nivell global.