Banda a part en blau

Si algú tenia dubtes sobre si la immigració és el tema més recurrent de la dreta espanyola, aquesta setmana PP i Vox s’han encarregat de recordar-nos-ho. El grup ultra, al seu dia, havia permès, amb la seva abstenció, l’aprovació del sostre de despesa presentat pel Govern a canvi d’endurir la posició governamental davant la immigració irregular. Ara, uns i altres, a través del suport conjunt a una proposició no de llei presentada pels ultres, han escenificat en què consistirà l’enduriment per convertir-se en flagell d’heretges arribats en pastera. Àdhuc, per amanir la funció de teatre “patriòtic” amb essències xenòfobes, parlen d’invasió de les illes. Que ningú descarti la reencarnació de l’esperit de l’illa de Perejil.

El substrat que dona peu a l’escena són les competències autonòmiques en matèria de menors i serveis socials, que permet articular un discurs aparentment contundent amb la immigració irregular, en base a la proposta d’un “estudi exhaustiu”, mitjançant proves dentals, per comprovar l’edat a cadascun dels menors migrants no acompanyats que arriben a les Balears. Una qüestió que consideren tan transcendent que l’han elevada a la categoria d’element cabdal per a l’aprovació dels pròxims pressupostos de la Comunitat per al 2025, convertint l’ortodòncia infantil en la clau política de la futura despesa pública. Aurea mediocritas! No obstant això, cal recordar que les proposicions no de llei no obliguen el Govern, de tal manera que podria succeir que l’embolcall hagi estat molt més gran que el paquet i, al final, els vots ultres hagin estat a canvi de res.

Més enllà de l’espectacle, al seu dia, el Defensor del Poble va traslladar a la Fiscalia General de l’Estat, que és l’òrgan competent sobre tema, la seva preocupació davant les reiterades queixes rebudes pel tracte a menors no acompanyats arribats irregularment. Es referia, essencialment, a l’absència d’intervenció forense i a la manca d’informació i participació del presumpte menor en el procediment que, en conjunt, minvaven els drets dels nouvinguts. L’estimació de l’edat d’un subjecte forma part de les Ciències Forenses i és competència de l’Institut de Medicina Legal de l’Estat, més enllà que el Ministeri Fiscal pugui admetre i donar validesa a proves radiològiques fetes per IB-Salut per falta de recursos en Medicina Legal, extrem força insuficient per aspirar a la seva regulació.

No obstant això, i precisament perquè s’està parlant de població infantil o juvenil amb una situació de vulnerabilitat extrema, el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU recorda que les mesures per determinar l’edat no només han de tenir en compte l’aspecte físic de l’individu, sinó també la maduresa psicològica. En aquest sentit, el Consell d’Europa estableix un protocol d’actuació en què prioritza les proves menys invasives i manté com a últim extrem les proves físiques, radiològiques i dentals, només en el cas que persisteixin els dubtes sobre l’edat del suposat menor indocumentat arribat de manera irregular al continent.

En resum, tant el posicionament del Defensor del Poble de l’estat espanyol com els organismes intergovernamentals a l’àmbit internacional prioritzen els drets del menor per davant qualsevol altra circumstància. Un principi que no sembla que sigui el que inspira el “control dental exhaustiu” dels insignes defensors del territori balear davant els invasors indocumentats. En realitat, no existeix cap norma que avali la idea d’exhaustió, com l’entenen el PP i Vox, ni la comunitat autònoma té les competències per ordenar la matèria. No deixa d’haver-hi certa superxeria en fer veure que faran coses que escapen de les seves possibilitats i que, a més, ja hi ha normes i dinàmiques establertes per les administracions i organismes competents. Des d’un punt de vista legal, i no diguem legislatiu, no sembla que la proposta pugui tenir molt de recorregut.

Per tant, on és la notícia? Possiblement estigui en l’ús amoral que fa la dreta de la situació, en convertir l’infant en un individu sospitós simplement per pertànyer a un grup que no té cabuda a la “seva” societat opulenta. Sense complexos, ni escrúpols, atien un discurs d’odi altament perillós en una societat on el boom demogràfic ha estat desorbitat a causa de l’arribada de nouvinguts, amb percentatges de creixement superiors a qualsevol altra regió europea. Em ve al cap un Diagnòstic Estratègic de l’Economia de les Illes Balears elaborat per la Caixa que situava entre les fortaleses del país “el dinamisme demogràfic que ha registrat la regió, molt per damunt de la resta d’Espanya, ha ampliat, rejovenit i pot portar a iniciar un patró més equilibrat”. El discurs i la realitat de l’actual Govern no sembla que vagin en una mateixa direcció.

Amb la proposta, segurament, el que es busca és generar polèmica i, amb la notícia, afegir una peça més al constructe mental de desqualificació i denigració de l’immigrant. Aliment per al qual ells anomenen guerra cultural. En aquest cas, amb els menors com a excusa en una batalla no gaire noble i res humanitària. No siguem ingenus, mirar les dents com a norma per saber l’edat, inconscientment, ens retrotreu a una cultura agrària i a un esglaó inferior en el regne de la “creació divina”. Una astracanada blava més. El discurs de la dreta és com el No-Do d’un temps, peces curtes i separades, retalls amb l’esperança que el públic el consumeixi com una gran producció. En definitiva, una mena de banda a part d’aires kafkians en què treuen el cap tots els pecats secrets. Però no oblidem, al final, sempre són els espectadors els qui decideixen.