El Barça des de la City
La City de Londres inverteix en empreses i projectes des que els romans van construir el primer pont sobre el Tàmesi, avui reemplaçat pel Pont de Londres. Vint segles d’experiència han ajudat els banquers anglesos a identificar projectes que superen guerres, pestes, incendis i crisis de tota mena. El secret és la sostenibilitat i la capacitat de canviar quan toca. Vegem com analitzarien el Barça abans d’invertir:
Estratègia a llarg termini: Les empreses, associacions i projectes que acostumen a triomfar tenen en comú la simplicitat. Com va dir Einstein, les coses s’han de simplificar al màxim i definir amb precisió per evitar confusions, distraccions i malentesos. Els professors de Stanford Collins i Porras van escriure a Built to last que les empreses que es marquen un objectiu clar, ambiciós i a llarg termini solen durar molt més que les que només volen guanyar diners a curt. Quina és la missió del Barça a llarg termini? Si és mantenir i desenvolupar l’esperit cruyffista, per què s’han fet fitxatges que de cruyffistes tenen poc? Per què els jugadors han acabat manant més que els directius? Això no encaixa amb tenir una missió que guiï les decisions. Les empreses sostenibles saben on van, però el Barça sembla aquell vaixell de Grècia del Lluís Llach, sense xarxa, ni orsa ni timó. Conclusió: suspès.
Rendibilitat: Els negocis i les empreses han de tenir beneficis per perdurar en el temps, i per això els ingressos han de superar els costos, amb un marge de solvència per quan venen mal dades. El Barça, en canvi, ha permès que els salaris dels jugadors es disparessin fins a nivells insostenibles, molt més del que hem vist al Manchester United o al Reial Madrid. La renovació constant de contractes cada cop més lucratius indicava, des de fa molt de temps, que els costos pujaven de manera molt més accelerada que els beneficis, i ningú no hi va fer res: el populisme de mantenir una estrella pesava molt més que contribuir a l’estabilitat del club a llarg termini. Els directius també van ser negligents a l’hora d’estalviar per als mals temps. El covid ha sigut com la catifa que es treu i que ensenya tota la brutícia: la casa hauria d’haver estat més endreçada. Conclusió: suspès.
Competitivitat: Els negocis han de ser glocal: globals per evitar que la competència se't mengi, i locals per mantenir una base fidel i constant. El Barça té un gran renom internacional, però la majoria de socis són a l’àrea metropolitana de Barcelona, i això crea un col·lectiu de seguidors molt menys internacional que els equips de la Premier. Conclusió: suspès.
Marca: La marca Barça és molt potent i està associada a grans valors que han perdurat en el temps, com el catalanisme i el cruyffisme –o el futbol ben jugat, de manera neta i creativa–. Això crea connexió entre club i seguidors. Conclusió: aprovat.
ESG (Environmental, Social, Governance): El club té responsabilitat mediambiental i consciència social: el Barça és propietat del soci i no d’un emprenedor, empresa d’inversió o estat. Però com ja vaig advertir quan Laporta va presentar la seva junta, falla en governabilitat: fa vergonya que el seu equip sigui tan majoritàriament masculí, tan poc divers. Conclusió: aprovat (pels pèls).
Tot plegat: sell (vendre). La City, ara per ara, no invertiria en un club sense estratègia a llarg termini, amb pèrdues, poc internacionalitzat i regit pels mateixos de sempre: homes de la Diagonal cap amunt. El club s’ha de posar les piles perquè, com se sol dir, torres més altes han caigut.
