ABANS D'ARA
Opinió 15/07/2024

Barcelona: derrotada la candidatura del Movimiento (1971)

Peces històriques

Enric Sopena
2 min
Enric Sopena en una imatge d'arxiu

De la crònica de corresponsal d’Enric Sopena (Barcelona, 1945-Madrid, 2024) pel diari Madrid (30-IX-1971). Traducció pròpia. El ministeri d’Informació va obrir un expedient sancionador a Sopena per escriure aquesta peça sobre les “elecciones a procuradores de representación familiar en las Cortes”. Dos anys després –octubre de 1973–, Sopena va ser detingut per assistir com a periodista a la reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya que es va fer a l’església de Maria Mitjancera. Enric Sopena, amb una llarga i intensa carrera professional, va morir el passat 7 de juliol. 

Les dues notes més destacades de la jornada electoral d’ahir a Catalunya són la rotunda victòria d’Eduardo Tarragona a Barcelona i la derrota de Fabià Estapé a Girona. També cal remarcar el retraïment dels electors. Segons xifres oficials, encara provisionals a la província de Barcelona, hi va participar més del 45 per 100 del cens. [...] Tot i acceptant aquesta xifra, el retrocés respecte als comicis de fa quatre anys és significatiu: llavors les xifres oficials assenyalaren per a Barcelona el percentatge del 53 per 100. A la província de Barcelona el fracàs de la candidatura “oficial” ha estat notori. Eduardo Tarragona ha assolit fins ara prop de 340.000 vots. Juan Antonio Samaranch, en segona posició, ha obtingut quasi 100.000 sufragis menys; és a dir, uns 240.000. Torras Trías no ha arribat als 210.000. Pel que fa a la “candidatura democràtica” Barenys-Casassas, els resultats són considerats lògics, 70.000 i 65.000, respectivament. Els vots en aquest cas són qualitatius, doncs la lluita entre dos desconeguts i els altres candidats que han destinat molts milions a la campanya ha estat del tot desproporcionada. Per altra banda, ningú no ignora que les presents circumstàncies, amb les conegudes restriccions propagandístiques, no afavoreixen gens a candidats clarament discrepants com Barenys i Casassas. El gran perdedor moral ha estat, sens dubte, Juan Antonio Samaranch. Només cal recordar que el 1967 el llavors Delegado  Nacional de Deportes va reunir la quantitat de 526.366 vots, xifra màxima arreu d’Espanya. Ara, ha assolit, amb prou feines, la meitat i no ha aconseguit remolcar al seu aliat, el president del Consejo Provincial de Empresarios tot i l’extraordinària inversió monetària que ha suposat la campanya pels candidats Samaranch i Torras Trías. Per exemple, ahir a cada col·legi electoral hi havia de deu a quinze joves contractats per Samaranch i Torras Trías repartint paperetes. Cada col·laborador d’aquesta mena cobrava 500 pessetes i deu cèntims per vot aconseguit. A més, és clar, dels interventors i apoderats. Mentre que tant Tarragona com Barenys i Casassas disposaven de molts menys repartidors de paperetes; i, dada important, tots ells voluntaris. [...] A la província de Girona s’ha produït l’espectacular ensopegada del comissari adjunt del Plan de Desarrollo, Fabià Estapé, candidat que ha aconseguit 56.324 vots, superat per Joan Botanch, amb 61.550, i Maurici Duran, amb 57.591. Més gran és el fet si tenim present que a Girona capital el col·laborador de López Rodó ha quedat en darrer lloc, rere del candidat Julián Arenas, i sumant únicament 4.746 sufragis. Pel que fa a Lleida i Tarragona han vençut els candidats Joaquin Viola i Blas Mola, i Fernando Bau i Joan Mestre, respectivament. Els senyors Viola, Mola i Bau pertanyen a famílies ben arrelades entre els notables de les seves províncies, per la qual cosa no ha de sorprendre la seva victòria en unes eleccions com les que es van fer ahir.

stats